EL VESTIT I EL CALÇAT DELS GERMANS

De la Regla de sant Benet
Capítol 55

1 Els vestits s’han de donar als germans segons les condicions i el clima del lloc on viuen, 2 ja que a les regions fredes se’n necessita més i a les càlides menys. 3 L’abat, per tant, ho ha de tenir present. 4 Nosaltres creiem, tanmateix, que als llocs temperats són suficients per als monjos una cogulla i una túnica per a cada un 5 -la cogulla pelfada a l’hivern, llisa o usada a l’estiu-, 6 i un escapulari per al treball; per calçat, peücs i sandàlies. 7 Del color o de la tosquedat de totes aquestes coses, que no en facin un problema els monjos, sinó que s’acontentin amb les que es poden trobar a la regió on viuen o amb allò que es pot adquirir a més bon preu. 8 Però, que l’abat vetlli per la mida dels vestits, perquè no siguin curts, sinó a la mida dels qui els porten. 9 En rebre els vestits nous, han de retornar sempre al mateix temps els vells, que cal guardar per als pobres al vestuari. 10 Perquè basta a cada monjo de tenir dues túniques i dues cogulles, per a la nit i per rentar les peces. 11 El que hi hagi de més és superflu, s’ha de suprimir. 12 Que retornin també els peücs i totes les coses velles, quan en reben de noves. 13 Els qui surten de viatge, que prenguin femorals del vestuari i els hi retornin, rentats, en tornar. 14 Que hi hagi també cogulles i túniques una mica millors que les que solen portar; en sortir de viatge, que les prenguin del vestuari, i, en tornar, que les hi retornin. 15 Com a parament del llit, n’hi haurà prou amb una estora, un abrigall, una flassada i un capçal. 16 Però que l’abat escorcolli sovint aquests llits, per si s’hi trobava res que s’haguessin apropiat. 17 I si trobaven a algú quelcom que no ha rebut de l’abat, l’han de sotmetre a un càstig gravíssim. 18 I perquè aquest vici de la propietat sigui extirpat de soca-rel, que l’abat doni totes les coses necessàries, 19 o sigui: cogulla, túnica, peücs, sandàlies, cenyidor, coltell, estil, agulla, mocador, tauletes, per treure qualsevol pretext de necessitat. 20 L’abat, però, que consideri sempre aquella sentència dels Fets dels Apòstols, que “es donava a cadascú segons el que li calia”. 21 Per tant, que també consideri l’abat les necessitats dels febles, no pas la mala voluntat dels envejosos. 22 Però en totes les seves decisions ha de pensar en la retribució de Déu.

Comentari de l’Abat Rafel Barruè

El clima del lloc on viuen, condicionarà els vestits i el calçat dels germans. Una cogulla, una túnica, la cogulla pelfada a l’hivern, llisa o usada a l’estiu, un escapulari per al treball; per calçat, peücs i sandàlies.

Sant Benet ens està dient que cal un vestit i un calçat per a cada germà, però cal sobrietat.

Per això, no s’ha de fer un problema del color i de la tosquedat, sobretot que s’han d’acontentat en allò que troben.

L’abat ha de vetllar perquè siguin de la mida dels qui el porten.

Per a tot cal una justa mesura, i en els vestits i en els calçat també. No podrem portar un calçat que no ens entri el peu. Tot ha de ser en la mesura adequada.

La sobrietat que ens demana sant Benet fa que no acumulem roba per acumular. En rebre els vestits nous, han de retornar al mateix temps els vells.

La sobrietat en la quantitat de roba i calçat ens ajuda a centrar-nos en l’essencial de la nostra vida, Crist. Així el verset 11, l’hem de tenir en compte cada dia de la nostra vida: “El que hi hagi de més és superflu, s’ha de suprimir”. Per què de vegades ens preocupem de tenir més roba, més sabates del que necessitem?

La sobrietat és fonamental i va lligada amb la cura i la decència, per això, per sant Benet cal tenir túniques i cogulles millors per sortir de viatge.

Això, ens ha de fer reflexionar en com tenim la nostra roba, com tenim les nostres túniques si hem de sortir del monestir, encara que sigui a l’Espluga.

La sobrietat no està renyida amb la decència, fins i tot pot ser un punt de treball i d’ascetisme per al monjo, vull dir el ser curós amb la roba, amb el calçat, però també amb qualsevol eina del monestir.

També sant Benet ens adverteix en aquest capítol del vici tan nociu de la propietat, vol que sigui extirpat de soca rel.

De fet el tenir coses com a pròpies ens impedeix poder volar més alt. Les propietats aferren a la persona a terra i el deixen enlluernat per les coses materials. Això, sols pot portar a la mort espiritual.

Meditem sovint la Regla, que hem professat i ens adonarem de la gran força espiritual que ens pot donar per elevar-nos en el coneixem de Crist.