ELS QUI FAN TARD A L’OFICI DIVÍ O A LA TAULA

De la Regla de sant Benet
Capítol 43

1 A l’hora de l’Ofici diví, tan bon punt hagin sentit el senyal, deixant qualsevol cosa que tinguin entre mans, acudiran amb la més gran rapidesa, 2 bé que amb gravetat, per no donar peu a facècies. 3 Així, doncs, que no s’anteposi res a l’Ofici diví. 4 Si algú, a les vigílies nocturnes, arriba després del glòria del salm noranta-quatre, que per aquest motiu volem que es digui molt a poc a poc i espaiat, que no es posi al seu lloc al cor, 5 sinó que es quedi el darrer de tots o en un lloc a part que l’abat haurà assenyalat per a tals negligents, a fi que siguin vistos per ell i per tothom, 6 fins que, un cop acabat l’Ofici diví, faci penitència amb una satisfacció pública. 7 I hem cregut que havien de quedar-se al darrer lloc o a part perquè, veient-los tothom, s’esmenin si més no per la vergonya. 8 Que si es queden a fora de l’oratori, potser hi haurà algú capaç de tornar-se’n al llit i dormir, o, si no, d’asseure’s a fora i d’entretenir-se enraonant, i així es dóna ocasió al maligne. 9 Val més que entrin a dins, perquè no ho perdin tot, i que en endavant s’esmenin. 10 A les hores diürnes, el qui encara no hagi arribat a l’Ofici diví després del verset i del glòria del primer salm que es diu després del verset, que es quedi al darrer lloc, segons la norma que hem donat abans, 11 i que no gosi ajuntar-se al cor dels qui salmegen fins que hagi satisfet, si no és que l’abat li’n dóna el permís amb el seu perdó; 12 a condició, però, que el culpable satisfaci. 13 A taula, qui no hi arribi abans del verset, de manera que tots plegats el diguin i preguin, i tots alhora s’asseguin a taula, 14 si és per negligència o mal costum que no hi arriba, que sigui corregit per aquesta falta fins a dues vegades. 15 Si en endavant no s’esmenava, no se li permetrà de participar a la taula comuna, 16 sinó que, separat de la companyia de tots, menjarà sol, i se’l privarà de la seva ració de vi, fins que doni satisfacció i s’esmeni. 17 Tindrà el mateix càstig qui no sigui present al verset que es diu després de menjar. 18 I que ningú no gosi prendre res de menjar o de beure abans o després de l’hora establerta. 19 Però si el superior ofereix una cosa a algú, i no vol acceptar-ho, quan desitgi allò que abans ha refusat o alguna altra cosa, no se li donarà res absolutament fins que hi hagi l’esmena deguda.

Comentari de l’Abat Rafel Barruè

Que no s’anteposi res a l’ofici diví. Clar que no, perquè per això hem vingut al monestir per viure de la pregària, en la pregària i amb la pregària.

Per això, ens cal ser diligents en arribar a temps per començar amb tota la comunitat la nostra lloança a Déu Pare omnipotent. I sant Benet ens pauta el que s’ha de fer amb els negligents.

Perquè de vegades podem caure en la negligència d’acudir amb mala gana i amb retard a la pregària comuna. I els negligents per sant Benet han de ser assenyalats, en un lloc que tothom els vegi. No per burlar-se’n sinó perquè tots els altres monjos també se n’adonen de la falta comesa arribant tard a l’ofici, o bé a la taula.

Per a tals negligents se’ls demana que faci penitència, però, més encara, que aquesta penitència sigui pública per això, poder-se adonar que allò que ha fet, allò que ha negligit no està bé. Cal penediment i fer penitència per poder seguir la vida monàstica. Perquè per allò que has negligit t’has apartat de la comunitat. En certa manera la falta comesa ha percudit en el conjunt dels monjos, per això la satisfacció ha de ser pública.

Tot va dirigit per a que el culpable s’esmeni. Perquè tots podem faltar i tots necessitem d’esmenar-nos de les nostres faltes.

En el cap dels àpats en el menjador ens trobem aquet verset: Que ningú no gosi prendre res de menjar fora de l’hora establerta. Cal veure que tenim hores en el dia, en aquestes hores hi ha algun temps que el tenint assenyalat per a la col·lació, el dinar o el sopar. Si fem aquests àpats no tenim necessitat de menjar entre d’hores. És bo tenir un orde en el menjar perquè quan un monjo menja sense horari tal vegada a part de transgredir la Regla es fa molt de mal a ell mateix i pot ser fins i tot un problema de salut corporal, mental i espiritual.

No caiguem en la negligència i esmenem-nos de les nostres faltes que sempre en tenim per ací i per allà. Tot ha de ser per lloar més i donar glòria al Senyor pels segles dels segles.