ELS GERMANS MALALTS

De la Regla de sant Benet
Capítol 36

1 Abans de tot i per damunt de tot cal tenir cura dels malalts, de tal manera que siguin servits com si fossin realment el Crist, 2 perquè ell mateix digué: «Vaig estar malalt, i em visitàreu», 3 i: «El que vau fer a un d’aquests meus tan petits, a mi m’ho féreu». 4 Però els malalts, per la seva banda, que pensin que és per l’honor de Déu que són servits, i no contristin amb les seves exigències els germans que els serveixen. 5 Amb tot, s’han de suportar amb paciència, perquè per ells es guanya una recompensa més gran. 6 Per tant, que l’abat posi la màxima cura perquè no sofreixin cap negligència. 7 Els germans malalts tindran destinada una habitació a part i un servidor temorós de Déu, diligent i sol·lícit. 8 Que es faciliti als malalts l’ús dels banys sempre que convingui; en canvi, als qui estan bons i sobretot als joves, se’ls concedirà de tard en tard. 9 Que es concedeixi també de menjar carn als malalts molt dèbils, perquè es refacin; però quan estiguin millor, tots s’abstindran de menjar carn, com és costum. 10 Tingui l’abat la màxima cura que els majordoms i els servidors no negligeixin els malalts, perquè sobre ell recau tot mancament que cometen els deixebles.

Comentari de l’Abat Rafel Barruè

El Crist el tenim al davant cada dia, però sobretot se’ns fa present en els malalts.

Abans de tot i per damunt de tot cal tenir cura dels malalts. Els malalts són el Crist: Estava malalt i em vau visitar, i: Tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho fèieu.

Així és com hem de veure els malalts. Hem de veure el Crist en cada malalt. És cert que de vegades el malalt pot contristar el qui el serveix, amb les seves exigències, per això cal paciència, molta paciència per saber servir el Crist en cada malalt.

Cada persona és un món, diuen i és cert que cadascú som diferents, però el Crist el tens al davant en cada malalt.

L’abat és el responsable de no negligir res de res amb els malalts. Els malalts han de ser atesos en la seva malaltia, en la seva ajuda a acceptar, perquè de vegades no es vol acceptar la malaltia. I és molt important que el malalt accepti la seva malaltia per poder donar-li el tractament necessari.

Tota la comunitat és la que ha de viure tenint cura de no negligir els germans malalts. Perquè cada membre de la comunitat ha de ser responsable vers els germans malalts i des de la seva tasca, des del seu treball sempre podrà fer quelcom pel germà malalt, perquè cada ofici del monestir sempre està interrelacionat amb els altres.

Sant Benet també ens proposa tres coses per als malalts, que ara pot ser que no els hi donem importància:

Habitació a part
Ús dels banys
Menjar carn

Podem dir que ara cada membre de la comunitat ja ho té tot això. Però, en l’època de sant Benet això era un detall molt concret per als malalts. Tot ha de ser disposat per a superar la malaltia.