ELS QUI FALTEN EN QUALSEVOL ALTRA COSA

De la Regla de sant Benet
Capítol 46

1 Si algú en qualsevol feina, treballant a la cuina, al rebost, en un servei, al forn, a l’hort, en algun ofici o a qualsevol lloc, comet algun mancament, 2 o trenca o perd alguna cosa, o fa alguna altra falta sigui allà on sigui, 3 i no es presenta de seguida davant l’abat i la comunitat i ell mateix espontàniament en dóna satisfacció i declara el seu mancament, 4 sinó que és sabut per un altre, serà sotmès a una correcció més dura. 5 Però si es tracta d’un pecat secret de l’ànima, que el manifesti només a l’abat o als ancians espirituals 6 que sàpiguen guarir tant les ferides pròpies com les dels altres, no pas descobrir-les i fer-les públiques.

Comentari de l’Abat Rafel Barruè

Davant les faltes cal correcció. La correcció implica guariment. El problema és quan ens posem tossuts, quan no acceptem cap correcció, quan ens tanquem a obrir els ulls del cor per veure amb una mirada d’amor i estima, per corregir les coses que hem fet mal.

En cada cosa que fem, a la cuina, al rebost, en un servei, al forn, a l’hort, en algun ofici o en qualsevol lloc, podem cometre algun mancament, trencar o perdre alguna cosa. Què hem de fer?

Primer ens hem d’adonar del mal que hem fet. De vegades sembla que no ens n’adonem que alguna cosa hem fer mal. Després declarar el mancament a l’abat i la comunitat. Si declarem el mancament es podrà arreglar, si el dissimulem ens trobarem un dia en aquella cosa que necessitem trencada sense poder-ne fer res.

Per això els negligents, no actuen gens bé, per això convé comunicar la falta, per poder-ho corregir. És fonamental adonar-nos del valor de la veritat, dir les coses, tal i com han succeït, i no fer molts girs per treure importància a la cosa.

Cal demanar perdó espontàniament. Ara bé quan son coses de l’ànima, quan ens trobem en un pecat secret de l’ànima, cal manifestar-ho a l’abat o als ancians que sàpiguen guarir les ferides.

Hem d’adonar-nos de les ferides que tenim per poder posar els ungüents i els remeis necessaris.

LA MESURA DEL MENJAR

De la Regla de sant Benet
Capítol 39

1 Creiem que cada dia per a dinar, tant si és a l’hora sisena com a la novena, són suficients a totes les taules dos menjars cuits, atenent a les necessitats de cadascú, 2 perquè, si algú no pot prendre de l’un, mengi de l’altre. 3 Que siguin suficients, doncs, per a tots els germans, dos menjars cuits, i si és possible de tenir fruita o bé hortalisses tendres, que n’hi afegeixin un tercer. 4 Que sigui prou per a tot el dia una bona lliura de pa, tant si es fa un sol àpat, com si hi ha dinar i sopar. 5 Si han de sopar, que el majordom reservi la tercera part de l’esmentada lliura per donar-la a sopar. 6 Si tal vegada el treball hagués estat particularment feixuc, que estigui al judici i al poder de l’abat d’afegir-hi quelcom més, si cal, 7 evitant, sobretot, la disbauxa i mirant que el monjo no agafi mai un enfit; 8 ja que res no és tan contrari a un cristià com la disbauxa, 9 tal com diu Nostre Senyor: «Vigileu de no afeixugar els vostres cors amb la disbauxa». 10 Als nois petits, no se’ls ha de donar la mateixa quantitat, sinó menys que als grans, i que guardin en tot la sobrietat. 11 Tots, en canvi, s’han d’abstenir absolutament de menjar carn de quadrúpedes, llevat dels malalts molt dèbils.

Comentari de l’Abat Rafel Barruè

Cal tenir mesura en tot, menys en una cosa: en l’amor. Perquè hem d’estimar sense mesura. I aquí ens trobem en el nus del problema que tenim cada persona, que posem mesura a l’amor.

Posem mesura a l’amor, quan no en tindríem que posar mai. En canvi, si que hem de posar mesura en el menjar. Cal ser ordenat en el menjar.

Sant Benet ens fa un menú sa. Ens proposa dos menjars cuits, fruita, hortalisses tendres, si hi ha, una lliura de pa. Al posar 2 menjars cuits ja ens esta assenyalant que el qui no pot prendre de l’un en prengui de l’altre.

Podem tenir intoleràncies en algun producte, que l’experiència et fa veure que no et va bé, tal o tal altre producte. Per això, si d’un menjar no puc, sempre hi ha altre per suplir-ho.

A part d’aquest dos menjars cuits, segons l’època de l’any tindrem unes fruites i unes hortalisses tendres. Cal aprofitar, cada època amb els seus fruits. Per això, també cal aprofitar l’excedent de l’estiu per fer conserva per l’hivern.

El pa, tal vegada ara no se’n menja com abans, els nostres pares; però cal la mesura adient per a cada àpat.

Estarà al judici i al poder de l’abat, si cal afegir alguna cosa més, tal vegada per el treball o per ser una celebració concreta; però, cal mantenir la mesura en tot. Perquè sempre hem d’evitar la disbauxa que no és propi de cap cristià, i el monjo és un cristià, la disbauxa no és cap virtut.

Com diu Nostre Senyor: «Vigileu de no afeixugar els vostres cors amb la disbauxa».

Cita que ve de Lluc 21,34. I que ens exhorta a vetllar per a estar ben preparats per presentar-nos davant del Fill de l’home (cf. Lc 21,36).

Per això, ens cal la mesura en el menjar i l’amor sense mesura en la nostra relació amb els altres. Perquè els altres son els qui ens preparen per rebre Crist.

LES EINES I ELS OBJECTES DEL MONESTIR

De la Regla de sant Benet
Capítol 32

1 Les eines i els vestits i qualsevol mena d’objectes que posseeix el monestir, els encomanarà l’abat a germans de la vida i dels costums dels quals pugui refiar-se, 2 i els assignarà cada cosa com li sembli convenient, perquè ho guardin i ho recullin. 3 De tot això, en tindrà l’abat un inventari, a fi que, quan els germans, en succeir-se els uns als altres, es passen les coses encomanades, sàpiga què dóna i què rep. 4 Si algú, tanmateix, tracta les coses del monestir malament o amb deixadesa, que el renyin. 5 Si no s’esmena, que el sotmetin a la disciplina regular.

Comentari de l’Abat Rafel Barruè

El primer punt a tenir en compte en la caritat cristiana, és saber tractar a les persones. Tractar-les amb afecte, amb estima, amb la regla d’or que voldria hom que el tractessin.

Les persones som fills de Déu i nosaltres també germans de Jesús. Uns germans de Jesús que vivim en una casa molt gran i espaiosa, on de vegades ens podem perdre i realment no saber on volíem anar.

Així també en aquest espai tenim molts objectes, objectes que posseeix el monestir per utilitzar-los en les diferents taques que fem. I crec que és interessant que quan prenem algun objecte, després el tornem al seu lloc, net i en bon estat, perquè un altre germà el pugui fer servir.

Aquests elements, aquestes eines que ens ajuden en les nostres tasques, des de l’escombra per netejar, l’olla per fer el sopar, cada objecte el tenim que cuidar perquè no es faci malbé i ja no pugui fer la seva funció.

Per això, sant Benet ens recomana fer molta atenció amb cada objecte del monestir, amb els vestits inclosos. El vestit que el monjo porta ha de ser de la seva mesura, cadascú el seu. I quan de vegades sense adonar-nos ens taquem exageradament la roba ens convé netejar amb aigua freda i sabó aquell tros, que per exemple se’ns havia embrutat de terra roja.

Així en tot, per preocupar-nos i ocupar-nos dels objectes i vestits del monestir, per ser en definitiva uns bons administradors dels béns que posseeix el monestir.