QUE AL MONESTIR NINGÚ NO ES PRENGUI LA LLIBERTAT DE DEFENSAR-NE UN ALTRE

De la Regla de sant Benet
Capítol 69

1 Cal evitar que per cap motiu no es prengui un monjo la llibertat de defensar-ne un altre al monestir, o com a protegir-lo, 2 encara que els uneixi qualsevol lligam de parentiu. 3 Que de cap manera no es prenguin els monjos aquesta llibertat, perquè es podria convertir en una ocasió d’escàndols molt greus. 4 Si algú transgredia aquesta prohibició, que sigui castigat ben asprament.

Comentari de l’Abat Rafel Barruè

Cal evitar que per cap motiu no es prengui un monjo la llibertat de defensar-ne un altre al monestir, o com a protegir-lo.

Sant Benet ho diu ben clar. Més clar no pot dir-ho. Perquè hi ha el perill dels qui volen defensar a un, o bé tenir un tracte protector amb un, però amb l’altre fan el contrari. Així, mentre defensen a un a l’altre el menystenen.

Això, no va amb la vida comunitària. Cal estimar tothom, no tenir preferències amb uns o amb altres.

Perquè la unitat de la comunitat es fraccionaria en defensors d’uns i d’altres i això no ho vol sant Benet.

Els monjos som diferents els uns dels altres i la diferencia és molt positiva. Cadascú és com és, però estem sota el mateix sostre perquè som fills del mateix Pare, per tant germans.

Els germans poden discutir-se, però com que hem vingut al monestir a servir, el servei de la reconciliació i la comunió és el primer que ens toca practicar per poder tocar la presència de Déu entre nosaltres.