L’OBSERVANÇA DE LA QUARESMA

De la Regla de sant Benet
Capítols 49 i 48,14-25

49, 1 Per bé que la vida del monjo hauria de respondre en tot temps a una observança quaresmal, 2 amb tot, com que són pocs els qui tenen aquesta fortalesa, per això invitem a guardar la pròpia vida amb tota la seva puresa, aquests dies de quaresma, 3 i, a la vegada, esborrar, aquests dies sants, totes les negligències dels altres temps. 4 Això es farà com cal, si ens retraiem de tota mena de vicis i ens donem a l’oració amb llàgrimes, a la lectura i a la compunció del cor, i a l’abstinència. 5 Per tant, imposem-nos aquests dies alguna cosa de més en la tasca acostumada de la nostra servitud: pregàries particulars, abstinència en el menjar i en el beure, 6 de manera que cadascú, ultra la mesura que té prescrita, ofereixi alguna cosa a Déu per pròpia voluntat “amb goig de l’Esperit Sant”; 7 és a dir, que tregui al seu cos una part del menjar, del beure, de dormir, de parlar molt, de bromejar, i amb una joia plena de deler espiritual esperi la santa Pasqua. 8 Allò, però, que cadascú ofereix, que ho proposi al seu abat, i faci’s amb la seva benedicció i amb el seu consentiment; 9 perquè el que es fa sense el permís del pare espiritual serà tingut per presumpció i vanaglòria, no pas com a digne de recompensa. 10 Per tant, totes les coses s’han de fer amb el consentiment de l’abat. 48, 14 Els dies de quaresma, des del matí fins a l’hora tercera completa s’han de dedicar a les seves lectures, i fins a l’hora desena completa que treballin en allò que se’ls encomana. 15 En aquests dies de quaresma, que tots rebin un volum de la Bíblia, que han de llegir per ordre i tot sencer; 16 aquests volums s’han de donar al començament de la quaresma. 17 Que sobretot es designin un o dos ancians que facin la ronda del monestir a les hores en què els germans es dediquen a la lectura 18 i vegin si hi ha cap germà peresós que passa l’estona sense fer res o enraonant, i no es dóna a la lectura, i no sols no és de profit per a si mateix, sinó que a més destorba els altres. 19 Si fos trobat algú així —Déu no ho vulgui—, se l’ha de renyar una i dues vegades; 20 si no s’esmenava, que sigui sotmès a la correcció que és de regla, de manera que els altres escarmentin. 21 I que cap germà no s’ajunti a un altre a hores indegudes. 22 El diumenge, que es dediquin tots a la lectura, llevat d’aquells que estan posats en els diversos serveis. 23 Si algú, però, fos tan negligent i peresós que no volgués o no pogués estudiar o llegir, que se li doni alguna feina per a fer, perquè no estigui ociós. 24 Als germans malalts o de salut delicada, se’ls ha d’encomanar una feina o una ocupació tals, que ni estiguin ociosos, ni la feixuguesa del treball els aclapari o els el faci defugir. 25 L’abat ha de tenir en consideració llur feblesa.

Comentari de l’Abat Rafel Barruè

L’inici de la Quaresma ens convoca avui a la lectura. Hem de llegir per ordre i tot sencer, aquest volum que se’ns dona. Perquè és fonamental endinsar-nos en aquest temps en la lectura que ens apropa a conèixer Déu.

I ja sabem per experiència que tota paraula que ens parla de Déu ens fa créixer en l’amor, perquè Déu és amor (1 Jn 4,8).

La Quaresma l’hem d’observar vivint-la en el dia a dia, en la lectura, en la lectio divina, en el treball, en cada petita cosa que fem. La litúrgia ens ajuda i ens acompanya en aquests dies perquè anem descobrint la necessitat de salvació que tenim.

Per això, ens és vital guardar aquests dies la puresa de la vida senzilla, de la vida lliurada a la voluntat de Déu. Per això, cal un abandó a les seves mans.

La Quaresma ens alerta que el temps de la nostra vida no és etern, és limitat. Per això, aquests dies són especialment dedicats a fer una conversió del cor, a canviar hàbits, a espolsar adherències supèrflues que no ens deixen caminar cap al Crist que ens espera.

Per això, en aquest temps fem dejuni, per alliberar-nos de la pesantor de la sacietat. Si ens retraiem del menjar i beure, ens veurem més lliures per elevar-nos cap a Déu. Això sí, tot el que ens proposem fer, cal el consentiment de l’abat, per no caure en la vanaglòria, que de vegades ens surt a l’encontre molt fàcilment.

Ara bé, tot aquest temps de Quaresma s’ha de viure amb llibertat d’esperit, amb goig i alegria, perquè estem fent el camí que ens porta a la llum pasqual.

Tot ho hem de fer per pròpia voluntat amb goig de l’Esperit Sant, i així anirem creixent en la fe, en l’esperança que no defrauda i que ens anima a viure la caritat. Caritat vessada als germans de comunitat i a tothom que se’ns atansi amb ganes de descobrir el do de Déu, la seva gràcia santificant que ens ha estat vessada a desdir.