PRÒLEG: EL GUIATGE DE L’EVANGELI

De la Regla de sant Benet
Pròleg 21-38

21 Cenyits, doncs, els nostres lloms amb la fe i amb l’observança de les bones obres, fem els seus camins seguint el guiatge de l’Evangeli, per tal que meresquem de veure Aquell qui ens ha cridat al seu regne. 22 Si volem habitar en el temple d’aquest regne, mirem que no s’hi arriba si no és corrent-hi amb les bones obres. 23 Però, preguntem al Senyor amb el profeta: «Senyor, ¿qui podrà habitar al vostre temple, o qui reposarà a la vostra muntanya santa?» 24 Després d’aquesta pregunta, germans, escoltem el Senyor que ens contesta i ens mostra el camí d’aquest temple, 25 dient: «Aquell que camina sense culpa i practica la justícia, 26 que diu la veritat al fons del cor i no enganya amb la llengua, 27 que no fa mal al proïsme ni admet cap ultratge contra ell». 28 Aquell que, rebutjant del cor el maligne, el diable, que li suggeria alguna cosa, juntament amb la seva suggestió, el reduí a no res i prengué els seus pensaments, tot just nascuts, i els esclafà contra el Crist. 29 Els qui amb el temor del Senyor no s’envaneixen de la seva bona observança, ans, considerant que no poden fer ells sols el bé que hi ha en ells mateixos, sinó que el fa el Senyor, glorifiquen el Senyor 30 que actua en ells, tot dient amb el profeta: «No ens doneu la glòria a nosaltres, Senyor; no a nosaltres, sinó al vostre nom». 31 Igual com l’apòstol Pau tampoc no s’atribuí res de la seva predicació, quan deia: «Per la gràcia de Déu sóc el que sóc». 32 I torna a dir ell mateix: «El qui es gloria, que es gloriï en el Senyor». 33 Per on, també el Senyor diu a l’Evangeli: «El qui escolta aquestes meves paraules i les compleix, el compararé a un home assenyat que edifica la seva casa sobre pedra; 34 vingueren riuades, bufaren els vents i envestiren la casa, i no caigué perquè estava fonamentada sobre pedra». 35 En acabar de dir totes aquestes coses, el Senyor espera de nosaltres que cada dia respondrem amb fets a aquestes seves santes exhortacions. 36 Per això ens són oferts de treva els dies d’aquesta vida, per a esmena de les nostres maleses, 37 tal com diu l’Apòstol: «Que no saps que la paciència de Déu t’empeny al penediment?» 38 De fet, el Senyor, sempre bo, diu: «No vull la mort del pecador, sinó que es converteixi, i que visqui».

Comentari de l’Abat Rafel Barruè

La fe, la fe i l’observança de les bones obres és cabdal per a viure en una comunitat monàstica. Per això, aquest temps de Quaresma ens va bé meditar la nostra fe.

I la fe tota sola és morta, cal viure la fe amb obres, amb les bones obres que mai per mai facin mal al proïsme. I el proïsme és molt a prop nostre, és entre nosaltres, l’altre germà és el teu proïsme. Sempre l’altre que tens al davant és el teu proïsme a qui has de fer el bé.

Perquè de pensaments suggerits pel diable sempre ens poden venir al cap, però hem d’estar molt alerta per saber rebutjar-los i fins i tot esclafar-los contra el Crist.
Crec que tenim un salvador molt a prop nostre, Crist ens porta la salvació a cada moment escoltem-lo i rebutgem qualsevol mal pensament o mala acció que ens indueixin a fer mal.

Ara bé, el bé que fem l’hem d’atribuir a Déu. Com sant Pau: Si algú es gloria, que es gloriï en el Senyor.

Cal escoltar molt, cal tenir l’oïda molt fina i atenta per esbrinar la voluntat de Déu, així fonamentar la nostra vida monàstica, la nostra vida en que ens movem i som sobre la roca que és Crist.

Perquè aquest dies de la nostra vida són els dies de treva que ens han estat donats per convertir la nostra vida de pecat en vida de santedat. Recordem que el Senyor, sempre bo, diu: No vull la mort del pecador, sinó que es converteixi, i que visqui.