LA HUMILITAT: EL TERCER GRAÓ

De la Regla de sant Benet
Capítol 7,34

34 El tercer graó de la humilitat és que el monjo, per amor de Déu, se sotmeti al superior amb tota obediència, imitant el Senyor, de qui diu l’Apòstol: «Es feu obedient fins a la mort».

Comentari de l’Abat Rafel Barruè

La preciosa escala de la humilitat que ens proposa sant Benet no està construïda perquè quedi com un ornament de la seva Regla, com una decoració que dona goig de veure, sinó més bé com una norma a tenir en compte, com un codi de circulació, on sempre és greu i perillós saltar-se les directrius.

En aquest tercer graó de la humilitat ens trobem amb la perla de l’obediència. Una perla preciosa que el monjo ha de fer seva. És a dir, ha de tenir clar que l’obediència és fonamental en la seva vida, i fonament de l’existència com a persona consagrada a Déu.

El monjo imita el Crist. El Crist es feu obedient fins a la mort. El monjo ha de seguir les mateixes petjades del Crist.

Per això, l’obediència, o si vols dir-ho amb altres paraules, l’escolta, el saber escoltar, el saber escoltar bé el que ens diuen i posar en pràctica el que hem escoltat, sempre serà la millor manera d’obeir, és a dir, una bona imitació de Crist.

Perquè al superior es fa per amor, per amor a Déu. Crec que tot el que una persona cristiana fa, ho hauria de fer per amor a Déu. Aleshores el monjo encara més, s’hauria de sentir encoratjat a viure per amor a Déu, a escoltar per amor a Déu, a obeir per amor a Déu, tot per amor a Déu.

Com no és de joiosa la vida, quan tot es fa per amor a Déu?

De fet la humilitat, la pràctica de la humilitat sols pot conduir-nos a Déu.