COM S’HAN DE CELEBRAR LES LAUDES ELS DIES D’ENTRE SETMANA

De la Regla de sant Benet
Capítol 13

1 Els dies d’entre setmana, en canvi, l’ofici de laudes se celebrarà així: 2 Que es digui el salm seixanta-sis, sense antífona, una mica lent com el diumenge, a fi que tots hi siguin per al cinquanta, que s’ha de dir amb antífona. 3 Després d’aquest, es diran dos altres salms segons costum, això és: 4 el dilluns, el cinquè i el trenta-cinc; 5 el dimarts, el quaranta-dos i el cinquanta-sis; 6 el dimecres, el seixanta-tres i el seixanta-quatre; 7 el dijous, el vuitanta-set i el vuitanta-nou; 8 el divendres, el setanta-cinc i el noranta-u; 9 i el dissabte, el cent quaranta-dos i el càntic del Deuteronomi, dividit en dos glòries. 10 Els altres dies s’ha de dir un càntic tret dels Profetes, cada dia el seu, segons l’ús de l’Església romana. 11 Després d’això, seguiran els Laudate; en acabat, una lliçó de l’Apòstol, que s’ha de recitar de memòria, el responsori, l’himne, el verset, el càntic dels Evangelis, la lletania, i així s’acaba. 12 Que la celebració de les laudes i de les vespres mai no s’acabi sense que al final el superior digui segons costum l’oració dominical, escoltant-la tots, a causa de les espines de les desavinences que solen néixer, 13 a fi que, invitats pel compromís de la mateixa Oració, per la qual diuen: «perdoneu-nos així com nosaltres perdonem», es purifiquin de semblant defecte. 14 A les altres celebracions, en canvi, que es digui només l’última part de l’Oració de manera que tots responguin: «Ans deslliureu-nos del mal».

Comentari de l'Abat Rafel Barruè

Ens proposa sant Benet uns salms, el seixanta-sis i el cinquanta que s’han de dir cada dia, a l’hora de Laudes i, uns altres que cada dia tindrà els seus. A més un càntic del Deuteronomi, dels Profetes, segons l’Església romana. Podem dir que tot i que la litúrgia monàstica té les seves particularitats també s’interrelaciona amb la litúrgia romana.

Avui tenim un ordre diferent, en la celebració dels oficis. L’Himne sempre el posem a l’inici, encara que els diumenge sempre tenim un salm al davant, el tercer a Matines i el seixanta-sis a Laudes. Però, tant els monestirs com la litúrgia romana l’himne és al principi.

També, les lliçons de l’Apòstol recitades de memòria ens seria un mica difícil, no estem avesats.

Ara bé, malgrat les diferencies que hi pugui haver-hi. El fonamental és que s’ha d’acabar amb l’oració del Senyor. L’oració del Senyor, recitada pel superior, escoltant-la tots.

L’oració, la cantem amb diverses músiques. Però, ens cal escoltar el que cantem, ens cal aprofundir el que diem: perdoneu-nos així com nosaltres perdonem. El perdó i la reconciliació ens farà començar el dia amb un esperit rejovenit.

Per això, si hi ha espines de les desavinences entre els germans l’oració del Senyor ens purificarà d’aquest defecte. Necessitem el perdó de Déu de bon matí, necessitem els perdó de Déu tot el dia. Per això, abans d’acabar la pregària se’ns invita, sens proposa, ordenar el nostre esperit.

Ens cal aprendre a perdonar per ser perdonats, per rebre la gràcia de Déu cada dia de la nostra vida.