L’ACTITUD EN LA SALMÒDIA

De la Regla de sant Benet
Capítol 19

1 Creiem que Déu és present a tot arreu i que «els ulls del Senyor en tot lloc esguarden el bons i els dolents»; 2 però això, creguem-ho sobretot sense cap mena de dubte, quan som a l’ofici diví. 3 Per tant, recordem-nos sempre d’allò que diu el profeta: «Serviu el Senyor amb temor»; 4 i encara: «Salmegeu amb gust»; 5 i: «En presència dels àngels us cantaré salms». 6 Així, doncs, considerem com cal estar a la presència de la divinitat i dels seus àngels, 7 i mantinguem-nos de tal manera a la salmòdia, que el nostre pensament estigui d’acord amb la nostra veu.

Comentari de l’Abat Rafel Barruè

Vivim a la presència de Déu. Encara que de vegades ens oblidem la nostra vida està lliurada a la presència de Déu. Per això, hauríem de tenir molt clar com vivim la nostra resposta a aquesta presència de Senyor sobre les nostres vides.

La mirada del Senyor no defuig la nostra mirada. Perquè el seu amor dura per sempre i ens ressegueix cada moment, en el nostre quefer diari.

Per això, nosaltres ens hem de comportar bé, conscients que estem sota la supervisió del Senyor.

Ara bé, hi ha moments especials durant el dia, que tot el nostre cos, tota la nostra ànima s’aboca a la pregària del cor. Des del cor alcem les nostres veus suplicants, les nostres llàgrimes de perdó, la nostra joia espiritual agraint el do de la bondat que en té el Senyor.

Per això, no hem d’oblidar de servir el Senyor amb amor. És a dir l’amor ha de surar en la nostra ànima perquè la nostra pregària pugui arribar com l’encens al cel.

L’amor és clau per a viure la nostra vida de pregària, l’amor és clau per poder atansar-nos a Déu. Per això, l’amor és la base per poder salmejar amb gust, amb gust espiritual.

De vegades necessitem recuperar el gust per salmejar, per això, és bo repassar els llibres, preparar-se’ls en temps i veure que va darrera de què, sobretot en els temps forts com ara a Pasqua.

Els llibres els hem de cuidar, però els hem d’usar com una eina, com un instrument que hem rebut per cantar a la presència dels àngels. Tenim cada dia el perill de deixar-nos portar pel cansament i tancar els ulls mentre ja canten els altres per mi. Això, no val, cantem i lloem tota la comunitat de monjos, cada monjo amb la seva veu, ordenadament, seguint un mateix ritme, perquè la direcció del cant litúrgic sempre és una la que llença la pregària com una fletxa cap a Déu.

Per això, ens cal estar ben atents perquè realment el nostre cor estigui on ha d’estar, el nostre pensament estigui d’acord amb la veu i tot el nostre ésser com a persona s’elevi cap a Déu.