ELS QUI SENSE PERMÍS S’AJUNTEN ALS EXCOMUNICATS

De la Regla de sant Benet
Capítol 26

1 Si algun germà, sense ordre de l’abat, s’atreveix a ajuntar-se, de la manera que sigui, a un germà excomunicat, o a parlar amb ell, o a passar-li algun encàrrec, 2 que el castiguin amb una excomunió semblant.

Comentari de l’Abat Rafel Barruè

La primera paraula de la regla ens hauria de servir com a guia de la nostra vida monàstica. Sant Benet ens ha deixat la seva Regla com a herència que hem de fer fructificar. És a dir, com uns talents que ha de donar el seu guany.

Si volem començar almenys un principi de vida monàstica en aquest món, la primera lliçó que hem d’aprendre és la importància cap dalt de saber escoltar.

Com deia el Papa Francesc una cosa és sentir i una altra escoltar. Podem sentir moltes noticies, moltes informacions. Però, el que ens convé és escoltar, escoltar té un sentit molt mes profund que simplement sentir. Escoltar ens pot ajudar a viure amb serenor la nostra vida monàstica.

L’Escolta va molt unit a saber complir el que s’ha escoltat. Per això, escoltar i obeir, aquestes dues accions sempre aniran interrelacionades.

La Regla ens diu avui l’existència del excomunicats. Monjos que pel que sigui han comés una falta greu, que la Regla contempla i l’abat els ha excomunicat durant un temps.

Aquest monjo hauria d’aprendre del seu error i no negligir encara més en la situació que es troba.

Per això, la Regla insisteix en què ningun altre monjo s’hi ajunti a la persona excomunicada, que està complint el seu càstig. Per tant no fa gens bé el que si li ajunta a aquest germà excomunicat.

Així, el qui no escolta, el qui no obeeix acabarà en la mateixa pena que l’excomunicat.

És molt fonamental per a la vida comunitària el saber escoltar, el saber obeir i el saber estimar.