EL SENYAL QUE S’HA DE FER PER A L’HORA DE L’OFICI DIVÍ

De la Regla de sant Benet
Capítol 47

1 Que estigui a càrrec de l’abat, tant de dia com de nit, de fer el senyal per a l’hora de l’ofici diví, de fer-lo ell mateix o que encomani aquesta missió a un germà prou zelós perquè tot es faci a les hores corresponents. 2 Els salms i les antífones, que els recitin després de l’abat, per ordre aquells que en tinguin l’encàrrec. 3 Però a cantar i a llegir, que no s’hi atreveixi sinó aquell que pot complir aquest ofici de manera que s’edifiquin els oients. 4 I s’ha de fer amb humilitat, amb gravetat i amb respecte, i aquell a qui ho encarregui l’abat.

Comentari de l’Abat Rafel Barruè

El senyal de les campanes ens convoca a llevar-nos, ens convoca a Matines, a Laudes, a Missa, a Tèrcia, a Sexta, a Nona, a Vespres, a Completes, i la darrera campana després de Completes ens convida al descans.

Aquest senyal de l’ofici està programat, és l’horari de la comunitat. Però, també en el moment de l’inici de la pregària l’abat fa el senyal per començar. Fa un temps que en la comissió litúrgica vam decidir d’esperar tot el toc de les campanes, abans de fer el senyal.

Aquest moment ens ha de servir per posar-nos a to, relaxats per començar l’ofici. Per tant, no ens entretinguem, ni pensem que ara hi ha més temps per arribar, no. Estiguem a punt en el suficient temps per poder gaudir de la presència de Déu i amb serenor començar la litúrgia.

Jo ja sabeu, i m’acuso que de vegades no he arribat a temps. Perdoneu, però cadascú hem de fer l’esforç d’anar en temps.

També, hem de tenir molta cura en els oficis que tenim assignats, de lector primer, de lector segon, de lector del tercer nocturn. No ens em d’esmunyir-nos quan tenim el compromís d’un d’aquests oficis, perquè això percudeix en tot el conjunt de la comunitat, el qui hom no fa, ho ha de fer un altre.

Hem d’estar disposats al servei diví les venti-quatre hores del dia, que per això som monjos. Hem de preparar les lectures perquè des de la nostra petitesa hem d’edificar els oients.

I com no, tot s’ha de fer amb humilitat, gravetat i respecte, perquè estem transmeten amb la nostra veu a tothom qui ens escolta, la Paraula de Déu amb les lectures, la pregària de la comunitat i el prec de tota la humanitat.

Per això, ens cal molt de respecte, gravetat i sobretot humilitat davant de Déu que ens escolta i escolta la nostra súplica, els nostres desigs, la nostra acció de gràcies, el nostre amor donat a ell i als altres.