QUE AQUESTA REGLA NO ESTABLEIX TOTA LA PRÀCTICA DE LA PERFECCIÓ

De la Regla de sant Benet
Capítol 73

1 Hem redactat aquesta Regla perquè, observant-la als monestirs, mostrem que tenim, si més no, una honestedat de costums o un començ de vida monàstica. 2 D’altra banda, per a qui s’afanya per arribar a la perfecció de la vida monàstica hi ha els ensenyaments dels sants Pares, l’observança dels quals porta l’home fins al cim de la perfecció. 3 Perquè, ¿quina pàgina o quina paraula d’autoritat divina de l’Antic i del Nou Testament no és una norma rectíssima per a la vida humana? 4 O bé, ¿quin llibre dels sants Pares catòlics no ens fa sentir insistentment com hem de córrer per arribar de dret al nostre Creador? 5 I, encara, les Col·lacions dels Pares i les Institucions i les seves Vides, i la Regla del nostre pare sant Basili, 6 ¿què són sinó instruments de virtut per a monjos de vida santa i obedients? 7 Encara que, per a nosaltres, peresosos, que vivim malament, i negligents, són motiu de vergonya i de confusió. 8 Tu, doncs, siguis qui siguis, que t’afanyes per arribar a la pàtria celestial, compleix bé amb l’ajut del Crist aquesta mínima Regla que hem redactat com un començament, 9 i aleshores arribaràs, amb la protecció de Déu, als cims més elevats de doctrina i de virtuts que ara recordàvem. Amén.

Comentari de l’Abat Rafel Barruè

El darrer capítol ens ensenya, que som en un començ de vida monàstica. Però la tendència del monjo ha de ser clarament avançar cap a la perfecció. La perfecció com a bé, bé suprem. Per això, la nostra vida ha d’estar dirigida a fer el bé. Sigueu bons, com el Pare del cel és bo, ens diu Jesús en l’evangeli.

Aleshores, ens cal tenir una bona escombra per escombrar i netejar de la nostra vida tot allò que ens fa mal, que ens provoca mal i que ens duu al mal.

Amb la Regla i amb tota pàgina dels llibres de l’Antic i Nou Testament, amb es ensenyaments dels sants Pares, Col·lacions, Institucions i les seves vides, tot ens poc ajudar a discernir el camí cap a Déu.

Aquesta Regla de sant Benet ens la van donar impressa el dia de la nostra professió, no per tenir un llibre en la nostra biblioteca particular, sinó per assaborir cada paraula que sant Benet vol exhortar-nos en el camí de la vida monàstica.

L’itinerari és clar. La nostra meta és la pàtria celestial. Aleshores tot el restant és superflu.

Cal complir la Regla, amb l’ajuda de Crist ho podrem fer amb il·lusió i alegria. No podem mai anar sols, per això tenim la comunitat, per això, tenim l’abat, perquè entre uns i altres puguem arribar amb la protecció de Déu, als cims més elevats de doctrina i de virtuts que hem recordat en la lectura de la Regla.

Posem en pràctica la Regla i el cor se’ns obrirà sense adonar-nos i gaudirem del bo i millor de la vida monàstica que ens adreça amb velocitat cap a l’encontre amb el Senyor de la glòria.