EL TREBALL MANUAL DE CADA DIA: ELS DIES DE QUARESMA

De la Regla de sant Benet
Capítol 48,14-25

14 Els dies de quaresma, des del matí fins a l’hora tercera completa s’han de dedicar a les seves lectures, i fins a l’hora desena completa que treballin en allò que se’ls encomana. 15 En aquests dies de quaresma, que tots rebin un volum de la Bíblia, que han de llegir per ordre i tot sencer; 16 aquests volums s’han de donar al començament de la quaresma. 17 Que sobretot es designin un o dos ancians que facin la ronda del monestir a les hores en què els germans es dediquen a la lectura 18 i vegin si hi ha cap germà peresós que passa l’estona sense fer res o enraonant, i no es dóna a la lectura, i no sols no és de profit per a si mateix, sinó que a més destorba els altres. 19 Si fos trobat algú així —Déu no ho vulgui—, se l’ha de renyar una i dues vegades; 20 si no s’esmenava, que sigui sotmès a la correcció que és de regla, de manera que els altres escarmentin. 21 I que cap germà no s’ajunti a un altre a hores indegudes. 22 El diumenge, que es dediquin tots a la lectura, llevat d’aquells que estan posats en els diversos serveis. 23 Si algú, però, fos tan negligent i peresós que no volgués o no pogués estudiar o llegir, que se li doni alguna feina per a fer, perquè no estigui ociós. 24 Als germans malalts o de salut delicada, se’ls ha d’encomanar una feina o una ocupació tals, que ni estiguin ociosos, ni la feixuguesa del treball els aclapari o els el faci defugir. 25 L’abat ha de tenir en consideració llur feblesa.

Comentari de l’Abat Octavi Vilà

Aquesta setmana escoltàvem la paràbola de les verges prudents i de les imprudents o de les noies assenyades i de les desassenyades; l’espera de l’espòs com a objectiu i la necessitat de preparar-nos-hi per la seva arribada. La lectura espiritual pot esdevenir per a nosaltres com oli per a la torxa de la nostra fe, cal que ens afanyem per tenir en tot moment la torxa de la nostra fe ben assortida d’oli, no fos cas que l’espòs arribes en el moment menys pensat i ens agafes sense. La lectura de la que ens parla avui sant Benet cal que la fem de manera continuada, cada dia perquè tant sols així tindrem la llàntia a punt. De res no val esperar al darrer moment perquè potser aleshores sigui massa tard.

Quina ha de ser la nostra lectura? En primer lloc i de manera fonamental i privilegiada la Paraula de Déu, el contacte personal amb Déu a través de la seva Paraula. Però a mantenir la llum de la nostra fe ens hi pot ajudar també la lectura del magisteri de l’Església i la les obres dels Pares. No es tracta tant sols de formar-nos, que en certa mesura també, sinó sobretot de cercar, de llegir allò que ens ajudi a ser una mica millors cada dia. Escrivia un autor espiritual al respecte «ja que has entrat en un monestir, no has de tenir res en comú amb els estudis d’aquells que en els nostres temps es dediquen en la solitud a estudiar llengües, ni amb aquells que investiguen les argúcies dels filòsofs o els temes espinosos dels teòlegs. Tu cerca, llegeix, ocupa’t tant sols de lectures que et fessin millor.» (Cartes d’acompanyament espiritual, 11). La lectura ha de ser per al nostre profit, per al nostre creixement espiritual. D’aquí el interès de sant Benet en que no negligim aquesta activitat, la seva insistència en deixar un o dos ancians a la cura d’evitar que la peresa ens canviï l’estona de lectura en una estona de no fer res, que ja sabem que l’ociositat és enemiga de l’ànima, com també ens diu sant Benet i font de murmuració, una de les principals xacres de la vida comunitària.

La Lectio Divina és el mètode, l’oportunitat que ens ofereix la vida monàstica per apropar-nos a la Paraula de Déu. Algun autor diu que la Lectio succeeix més que no pas es fa, perquè precisament és una lectura divina, una trobada entre la Paraula de Déu i el interior de l’home, per tant cal afrontar-la amb la disposició d’acollir una presència, que potser no sempre ens afalagarà les orelles, ans al contrari, però que hem d’abordar amb la voluntat de ser interpel·lats per la Paraula que ve de Déu i és de Déu.

D’aquí que també a això ens hi ajudi la lectura del magisteri de l’Església i la de les obres dels Pares. El Concili Vaticà II va fer molt de remarca en que l’Escriptura es referma en la tradició, en el magisteri i en la reflexió dels autors que al llarg dels segles han anat configurant el conjunt del que anomenem tradició. El Concili no volgué simplement amb aquest raonament contraposar-se al sola scriptura de la Reforma, sinó destacar que la seva lectura, la seva interpretació, el seu estudi al llarg dels segles ens ajuda i molt a comprendre el sentit mateix de la Paraula de Déu. La tradició esdevé així una riquesa incorporada, no pas oposada, sinó complementaria i fonamentalment una ajuda per apropar-nos a la Paraula. El Papa Benet XVI ho resumia dient que: «Escriptura i Tradició, Escriptura i anunci apostòlic com a claus de lectura, s’uneixen i gairebé es fonen, per a formar juntes el “fonament ferm posat per Déu” (2 Tm 2,19). L’anunci apostòlic, és a dir la Tradició, és necessari per a introduir-se en la comprensió de l’Escriptura i captar en ella la veu de Crist.» (Audiència General, 28 de gener de 2009).

Com ens diu el mateix sant Benet «quina pàgina o quina paraula d’autoritat divina de l’Antic i del Nou Testament no és una norma rectíssima per a la vida humana? O bé, ¿quin llibre dels sants Pares catòlics no ens fa sentir insistentment com hem de córrer per arribar de dret al nostre Creador?» (RB 73,3-4).

Tenim dos espais al llarg de la jornada dedicats a la lectura. Sempre primant la de la Paraula de Déu, sí que podem dedicar també temps per a aquesta tradició sempre enriquidora i sempre nova. Evitem la negligència, la peresa o l’ociositat, destinant més estona per a proveir d’oli les nostres llànties, la torxa de la nostra fe. No fos que l’espòs arribés quan encara estem pensant, demà sí, demà em dedicaré a llegir i la nostra llàntia s’apagués i ens trobéssim a fosques davant l’arribada de l’espòs. Un espòs que no pot ser pas altra fora de Jesucrist, cap home per notable que sigui deixarà mai de ser una creatura imperfecte o millor dit perfectible als ulls de Déu i per a perfeccionar-nos res millor que el contacte amb la Paraula de Déu i amb la reflexió d’aquells que han centrat la seva vida en aprofundir en el seu misteri.

El mateix autor espiritual abans esmentat afegeix: «Qualsevol cosa que llegeixis, llegeix-la amb la intenció d’aprendre el que és necessari o bé perquè et convé a la compunció i a la devoció. Per això en tot t’has de proposar com a finalitat la gloria de Déu, no sigui que pensant en tu mateix, al sortir més savi dels estudis, cerquis o desitgis quelcom caduc, com honors, càrrecs o reputació. Llegeix doncs amb simplicitat, és a dir tant sols per créixer en el coneixement i l’amor de Déu.» (Cartes d’acompanyament espiritual, 11).