AMB QUIN ORDRE S’HAN DE DIR ELS SALMS

De la Regla de sant Benet
Capítol 18

1 En primer lloc es dirà el verset «O Déu, sortiu al meu ajut; Senyor, cuiteu a ajudar-me», el glòria i l’himne de cada hora. 2 Després, a l’hora de prima, el diumenge, s’han de dir quatre divisions del salm cent divuit, 3 però a les altres hores, o sigui, a tèrcia, sexta i nona, es diran tres divisions de l’esmentat salm cent divuit. 4 A prima del dilluns s’han de dir tres salms: el primer, el segon i el sisè; 5 i així cada dia, fins al diumenge, es diran a prima tres salms, per ordre, fins al salm dinou, de manera, però, que el salm nou i el disset es parteixin en dos. 6 I així resulta que a les vigílies del diumenge es pot començar sempre pel vintè. 7 A tèrcia, sexta i nona del dilluns es diran les nou divisions restants del salm cent divuit, tres a cada hora. 8 Acabat així el salm cent divuit en dos dies, és a dir, entre el diumenge i el dilluns, 9 que a partir del dimarts, a tèrcia, sexta i nona es recitin tres salms, del cent dinou fins al cent vint-i-set, o sigui nou salms. 10 Aquests Salms s’han de repetir sempre igualment a les mateixes hores fins al diumenge —conservant tanmateix cada dia una disposició uniforme d’himnes, lliçons i versets—, 11 de manera que el diumenge començaran sempre amb el cent divuit. 12 Les vespres es faran cada dia amb el cant de quatre salms. 13 Que aquests Salms comencin pel cent nou fins al cent quaranta-set, 14 fora d’aquells que han estat presos per a d’altres hores, és a saber, del cent disset fins al cent vint-i-set, el cent trenta-tres i el cent quaranta dos. 15 Tots els que queden s’han de dir a vespres. 16 I com que així manquen tres salms, caldrà dividir els que són més llargs d’entre els indicats, o sigui, el cent trenta-vuit, el cent quaranta-tres i el cent quaranta-quatre. 17 En canvi, el cent setze, com que és curt, s’ajuntarà amb el cent quinze. 18 Establert, doncs, l’ordenament dels Salms de vespres, la resta, això és, la lliçó, el responsori, l’himne, el verset i el càntic, que es faci tal com més amunt hem determinat. 19 A completes es repetiran cada dia els mateixos salms, o sigui, el quart, el noranta i el cent trenta-tres. 20 Disposat l’ordenament de la salmòdia diürna, que tots els Salms que queden siguin repartits proporcionalment entre les set vigílies nocturnes, 21 dividint els Salms més llargs d’entre ells i assignant-ne dotze a cada nit. 22 Sobretot advertim que, si per ventura a algú no li agradava aquesta distribució dels salms, ho ordeni, si creia que és millor, d’una altra manera, 23 mentre en tot cas observi això, que cada setmana es reciti el salteri amb tots els cent cinquanta salms, i que a les vigílies del diumenge es reprengui sempre per on s’ha començat. 24 Perquè els monjos que en el curs d’una setmana reciten menys d’un salteri, amb els càntics de costum, mostren una gran deixadesa en el servei a què estan dedicats, 25 quan podem llegir que els nostres sants Pares feien coratjosament en un sol dia el que tant de bo nosaltres, tebis, acomplim en tota una setmana.

Comentari de l’Abat Rafel Barruè

Desvetllem-nos. Som tebis? És a dir ni calents, ni freds? Això ens recorda el llibre de l’Apocalipsi de sant Joan, què ens diu: «Conec les teves obres i sé que no ets ni fred ni calent. Tant de bo que fossis fred o calent! Però, ja que ets tebi, i no fred o calent, estic a punt de vomitar-te». Apocalipsi 3, 15-16.

Hem d’anar molt en compte en la nostra vida monàstica, en la nostra vida de pregària a no caure en la tebior, en el passotisme, en l’avorriment, en la manca de sentit al que estem pregant. De nits fosques però, sempre en surt la llum, l’esperança, la joia de l’encontre amb el Senyor ressuscitat.

Aquest capítol ens parla també d’ordre. Hem de tenir un ordre establert per recitar els salms, per llegir les lectures, els temps litúrgics, tot ha de estar ordenat, sense cap improvisació.

Sant Benet, tot hi voler establir un ordre dels salms, com és sant i té molt en compte que s’ha de ser humil, ens diu: «Si per ventura a algú no li agradava aquesta distribució dels salms, ho ordeni, si creia que és millor, d’una altra manera». Ací hi ha una mostra d’humilitat. Sant Benet ens dona un ordre, però si hom creu que pot ser millor un altre, no passa res que es pugui canviar. Podríem dir que ens ajuda a ser adults, a rebutjar allò que tantes vegades hem sentit del tota la vida s’ha fet així.

Ara bé la Regla ens diu que el salteri l’hem de recitar cada setmana. Ara ho fem en dues setmanes. Cal però, esforçar-se a no negligir la nostra pregària, la nostra salmòdia que des de Matines a Completes intercedim davant de Déu per tantes i tantes persones que ens demanen la nostra pregària, que em dona la impressió que cada dia augmenta la demanda.

Aprenem a viure les nostres hores litúrgiques amb bon amor, perquè ens diu Déu: «Jo reprenc i corregeixo tots aquells que estimo. Sigues, doncs, zelós i converteix-te» (Ap 3-19). Sempre som uns necessitats de conversió.