COM HAN DE DORMIR ELS MONJOS

De la Regla de sant Benet
Capítol 22

1 Que per dormir tingui cadascú el seu llit. 2 Rebin el parament dels llits d’acord amb l’estil de vida, segons la disposició del seu abat. 3 Si és possible, que dormin tots en un mateix local; però, si el nombre no ho permetia, que reposin de deu en deu o de vint en vint, amb ancians que estiguin per ells. 4 Que al dormitori cremi contínuament un llum fins a la matinada. 5 Han de dormir vestits i cenyits amb cinyells o cordes, de manera que mentre dormen no duguin els coltells a la cintura, per no fer-se mal durant el son, 6 i a fi que els monjos estiguin sempre a punt i, un cop fet el senyal, es llevin sense trigar i s’afanyin a anticipar-se els uns als altres per a l’ofici diví, bé que amb tota gravetat i modèstia. 7 Els germans més joves, que no tinguin els llits de costat, sinó entremig dels ancians. 8 I en llevar-se per a l’ofici diví, que s’avisin discretament els uns als altres per evitar les excuses dels dormidors.

Comentari de l’Abat Rafel Barruè

Dormir és la font de la vida. És necessari dormir per poder viure. Per això, sant Benet estipula com han de dormir els monjos. I ho descriu detalladament: Que tingui cadascú el seu llit. En aquella època no en totes les cases hi havia llits per a tots.

Sant Benet ens posa un llit per a cadascú, per poder dormir i descansar de tot el treball de la jornada.

El parament dels llits haurà de ser d’acord amb l’estil de vida, segons la disposició de l’abat. Les regions més càlides menys flassades i les fredes més. En tot hi ha la mesura.

El lloc, sant Benet ho estableix en un mateix lloc, sols cal veure el nostre dormitori. Ara en els nostres temps seria impensable, a no ser per algun motiu concret. Alguns monjos van dormir en el camí de sant Jaume tots en un mateix poliesportiu i alguns dies en espais més petis, de deu en deu o de vint en vint. Però, en el monestir l norma actual és que cada monjo té la seva cel·la. La cel·la amb el llit, els llençols, i la flassada que faci falta. Hem que viure agraïts, per tenir un llit on reposar. No cal anar molt lluny per veure les persones que no tenen llit, ni sostre on descansar. Cada dia els tenim al davant dels nostres ulls i ens interpel·len.

Per això, hauríem de viure agraïts. Agraïts per poder tenir un espai per a nosaltres i descansar. Hem de descansar i molt. Per què?

Perquè hem d’estar sempre a punt i, un cop fet el senyal, ens hem d’afanyar per a l’ofici diví. Som monjos, sempre a punt, ens hem d’anticipar els uns al altres per a l’ofici diví. Què bonic dormir, descansar, per estar a punt, per desvetllar el nostre cor per a l’ofici diví.

Obriu-me els llavis Senyor. I proclamaré la vostra lloança. La lloança és l’alè que respirem, la lloança és el goig del cor que vivim, la lloança és la glòria que ens espera cada dia fins a la vida eterna.

Ara fa un any que se’n va anar, un gran enamorat. També tenia la seva cel·la i el seu llit, dormia i descansava, però sempre estava a punt per a l’ofici diví. Un exemple de monjo.