L’OBSERVANÇA DE LA QUARESMA

De la Regla de sant Benet
Capítols 49 i 48,14-25

49,1 Per bé que la vida del monjo hauria de respondre en tot temps a una observança quaresmal, 2 amb tot, com que són pocs els qui tenen aquesta fortalesa, per això invitem a guardar la pròpia vida amb tota la seva puresa, aquests dies de quaresma, 3 i, a la vegada, esborrar, aquests dies sants, totes les negligències dels altres temps. 4 Això es farà com cal, si ens retraiem de tota mena de vicis i ens donem a l’oració amb llàgrimes, a la lectura i a la compunció del cor, i a l’abstinència. 5 Per tant, imposem-nos aquests dies alguna cosa de més en la tasca acostumada de la nostra servitud: pregàries particulars, abstinència en el menjar i en el beure, 6 de manera que cadascú, ultra la mesura que té prescrita, ofereixi alguna cosa a Déu per pròpia voluntat «amb goig de l’Esperit Sant»; 7 és a dir, que tregui al seu cos una part del menjar, del beure, de dormir, de parlar molt, de bromejar, i amb una joia plena de deler espiritual esperi la santa Pasqua. 8 Allò, però, que cadascú ofereix, que ho proposi al seu abat, i faci’s amb la seva benedicció i amb el seu consentiment; 9 perquè el que es fa sense el permís del pare espiritual serà tingut per presumpció i vanaglòria, no pas com a digne de recompensa. 10 Per tant, totes les coses s’han de fer amb el consentiment de l’abat. 48,14 Els dies de quaresma, des del matí fins a l’hora tercera completa s’han de dedicar a les seves lectures, i fins a l’hora desena completa que treballin en allò que se’ls encomana. 15 En aquests dies de quaresma, que tots rebin un volum de la Bíblia, que han de llegir per ordre i tot sencer; 16 aquests volums s’han de donar al començament de la quaresma. 17 Que sobretot es designin un o dos ancians que facin la ronda del monestir a les hores en què els germans es dediquen a la lectura 18 i vegin si hi ha cap germà peresós que passa l’estona sense fer res o enraonant, i no es dóna a la lectura, i no sols no és de profit per a si mateix, sinó que a més destorba els altres. 19 Si fos trobat algú així —Déu no ho vulgui—, se l’ha de renyar una i dues vegades; 20 si no s’esmenava, que sigui sotmès a la correcció que és de regla, de manera que els altres escarmentin. 21 I que cap germà no s’ajunti a un altre a hores indegudes. 22 El diumenge, que es dediquin tots a la lectura, llevat d’aquells que estan posats en els diversos serveis. 23 Si algú, però, fos tan negligent i peresós que no volgués o no pogués estudiar o llegir, que se li doni alguna feina per a fer, perquè no estigui ociós. 24 Als germans malalts o de salut delicada, se’ls ha d’encomanar una feina o una ocupació tals, que ni estiguin ociosos, ni la feixuguesa del treball els aclapari o els el faci defugir. 25 L’abat ha de tenir en consideració llur feblesa.

Comentari de l’Abat Octavi Vilà

Tota la vida del monjo hauria de ser una quaresma, tota ella una preparació per la Pasqua, un camí cap a la Pasqua. En aquest camí la pregària, el treball i la lectura són elements fonamentals. Sant Benet vol que en el temps quaresmal tot això ho visquem d’una manera més intensa si cap i no tant sols com a preparació per a la celebració pasqual, que és el centre de l’any litúrgic i el que hi celebrem el centre de la nostra fe, sinó també com un temps privilegiat, un temps fort, per a recuperar allò que hàgim negligit la resta de l’any.

En una societat on el culte al cos, la dieta i el règim alimentici esdevé sovint quelcom que ens mostra a l’home centrat en ell mateix, l’ascesi cristiana ho té com un instrument, un mitjà per arribar a aquell que ho és tot en tots. No es tracta de posats tristos, d’aparentar, si no de deixar de banda el nostre caprici per tal de no anteposar res al Crist. En aquesta manera de preparar-nos per la Pasqua la lectura hi té un lloc important. Resulta si més no curiós, la importància que dona sant Benet a la lectura, tant més quan la societat del segle VI tenia un molt alt índex d’analfabetisme i elaborar un llibre no era una tasca ni fàcil ni barata en recursos econòmics i de temps. Però sant Benet pensa que així com la nostra vida és tota ella un caminar cap a la Pasqua també ha de ser tota ella un període de formació, d’anar adquirint coneixements però no pas per erudició, per poder portar una tertúlia de sobretaula amb un més alt grau de pedanteria; sinó que tot en la nostra vida està orientat a centrar-nos en Crist, a apropar-nos a Ell, a caminar cap a Ell.

Què representa la lectura en la nostra vida? Quin pes hi té? Què llegim o què escoltem? Com tot cal fer-ho amb mesura, és a dir quan toca ja que si per exemple la lectura ens treu hores de dormir i llavors no ens aixequem a l’hora, malaguanyada lectura. Això sant Benet ens ho diu ben clar quan ens parla de les hores en que ens hi hem de dedicar i perquè no caiguem en la temptació estableix que un o dos ancians facin la ronda per tal d’evitar que passem l’estona sense fer res, víctimes de la peresa, o el que és pitjor destorbem als altres i això sí que sant Benet ho vol evitar de totes, totes i demana correcció de regla pels infractors perquè serveixi d’escarment per a tots. Sembla que sant Benet vol que aquesta lectura sigui feta en solitud i sense que ens ajuntem amb d’altres a hores indegudes. A vegades passa que a l’hora de la Lectio pots rebre una visita, fins i tot la d’un altra monjo, o un missatge o una trucada. Certament hi pot haver situacions en que això estigui plenament justificat com per exemple temes de salut o d’una urgència determinada; però altres vegades no deixa de ser una mostra del no respecte del nostre horari, de manca de bon zel. No és fàcil estar on cal estar, quan cal estar-hi i fent el que toca fer; no deixa de ser un sacrifici i no pas menor. En aquest temps quaresmal potser en aquest aspecte també ens podem imposar alguna cosa de més en la tasca acostumada de la nostra servitud, que diria sant Benet. Si ens ho plantegem com una limitació a la nostra llibertat sempre ens farà nosa acomplir el nostre horari, seguir el ritme rutinari de la nostra jornada; però si posem l’atenció en a qui dediquem el dia, a qui dediquem la nostra vida no se’ns ha de fer pas pesat voler estar amb Ell de la manera que toca en cada moment. Perquè la lectura no és altra cosa que l’ocasió per aprofundir d’una manera o altra en el misteri del Crist i en la nostra pròpia manera d’acostar-nos-hi.

Una altra particularitat a la que ens convida sant Benet és a llegir els llibres per ordre i tots sencers i això pot semblar una obvietat però segurament no ho és tant; aquí també tenim una temptació i és la d’anar a la part que ens interessa i posposar o obviar la resta. Un llibre, una obra literària sigui del gènere que sigui està pensada en general com un conjunt, forma un tot. Cert que ens poden no agradar diversos aspectes; per exemple el llenguatge d’un llibre, la manera d’expressar-se o algunes expressions concretes allí emprades, o també, per suposat algunes idees expressades; però també és cert que pretendre escoltar tant sols el que plau a la nostra oïda pot no ser massa enriquidor és com si tant sols volguéssim escoltar dels altres paraules afalagadores, una quimera. Per a discernir Déu ens ha donat el judici i també escoltar opinions que no compartim del tot o en part, ens pot ajudar a refermar-nos veient la molta, escassa o nul·la solidesa d’altres arguments; qui no pot escoltar una opinió diferent a la seva opinió al cap i a la fi pot acabar per mostrar així la seva inseguretat personal i flaquesa doctrinal.

Sant Benet vol que anem creixent, que anem avançant cap al Senyor, discernint, que és allò que ens hi pot allunyar i allò que ens pot ajudar a arribar-hi. I en aquest camí la lectura hi juga un paper molt important; en primer lloc i fonamentalment la de la Paraula de Déu, la nostra companya de viatge a l’Ofici Diví, a la Lectio i també al refetor; amb els estudis exegètics que ens hi ajuden a aprofundir-hi, després tenim el magisteri de l’Església i dels Pares, els de l’Església, els del monaquisme o els cistercencs, i tot seguit la teologia, especialment la espiritual i la monàstica; tot això ho escoltem a la col·lació, al refetor i en privat; tot plegat ens va formant, esdevenint així les nostres fonts. A tots ens sonen les fonts de les que sant Benet va beure; ens les va citant i també són fonamentalment i bàsicament l’Escriptura, però anomena també expressament les Col·lacions dels Pares, les Institucions, les seves vides o d’altres regles com la de sant Basili i és d’aquí d’on treu coses noves i velles per redactar aquesta mínima norma de vida que és la Regla per a nosaltres.

Per a què llegim? Per a què hem de llegir? Llegim per alimentar la nostra vida, el que llegim o escoltem ens ha de servir per la nostra vida espiritual, en positiu o fins i tot també en negatiu, per rebutjar allò que no ens acosta a Déu. Deia Benet XVI: «el cristianisme no era solament una «bona notícia», una comunicació de continguts desconeguts fins a aquell moment. En el nostre llenguatge es diria: el missatge cristià no era només «informatiu», sinó «performatiu». Això significa que l’Evangeli no és solament una comunicació de coses que es poden saber, sinó una comunicació que comporta fets i canvia la vida. La porta fosca del temps, del futur, ha estat oberta de bat a bat. Qui té esperança viu d’una altra manera; se li ha donat una vida nova.» (Spes salvi, 2)

Amb aquest ànim de conversió llegim doncs aquesta Quaresma el llibre que hem triat, fem-ho per ordre i tot sencer, a les hores que se’ns diu de dedicar a la lectura i sobretot que sigui de profit per a la nostra vida espiritual.