PRÒLEG: ESCOLTA FILL

De la Regla de sant Benet
Pròleg 1-7

1 Escolta, fill, les prescripcions del mestre, para-hi l’orella del cor, i acull de bon grat l’exhortació del pare amorós i posa-la en pràctica, 2 a fi que pel treball de l’obediència retornis a Aquell de qui t’havies apartat amb la desídia de la desobediència. 3 A tu, doncs, s’adreça ara la meva paraula, siguis qui siguis que, renunciant als teus propis volers, per militar per al Senyor, Crist, el rei veritable, prens les fortíssimes i esplèndides armes de l’obediència. 4 Primer de tot, en qualsevol cosa bona que comences a fer, demana-li amb pregària ben insistent que ell la dugui a terme, 5 perquè qui ja s’ha dignat a comptar-nos en el nombre dels seus fills mai no s’ha de veure contristat per les nostres males obres: 6 Així, cal que estiguem sempre a punt per a obeir-lo amb els dons que ha posat en nosaltres, a fi que, no solament com un pare indignat no deshereti els seus fills, 7 sinó que, ni com un senyor temible, irritat per les nostres maleses, no lliuri a la pena eterna, com a servents malvats, els qui no l’hagin volgut seguir a la glòria.

Comentari de l’Abat Octavi Vilà

«Roda el món i torna al Born» aquesta dita significa que és bo que tinguem inquietuds per veure món i conèixer coses noves, però que finalment acabarem tornant a casa, amb els nostres i amb allò que coneixem. Quatre cops l’any tornem, per dir-ho així, al Born, tornem a començar la lectura de la Regla, aquest text en el que ens hi trobem com a casa i que ens resulta familiar de tant de sentir-lo. Però ja de bon començament sant Benet ens diu que no n’hi ha prou amb sentir-lo, que hem d’escoltar-lo i parar ben bé l’orella al que ens vol dir el mestre. I qui és aquest mestre? Podríem respondre que sant Benet, però sense deixar de ser això cert, sant Benet amb tota la seva saviesa pràctica no fa altra cosa que posar en solfa els manaments i consells evangèlics i el Mestre, en majúscules, no és altre que el Crist mateix.

En el pròleg sant Benet se’ns adreça directament a nosaltres, siguem qui siguem, però partint de tres premisses; per començar a escoltar hem de tenir clar: renunciar als nostres propis volers, militar pel Senyor Crist i prendre les fortíssimes i esplèndides armes de l’obediència. No és pas banal ni secundari al que ens comprometem i ens hi comprometem perquè manifestem la ferma voluntat de retornar per l’obediència a aquell de qui ens hem apartat per la desobediència. Sant Benet ens vol deixar ben clar que en la vida hi ha dos camins: un ens porta cap a Déu i l’altre ens hi allunya, un ens pot portar a la gloria i l’altre ens porta directament a l’infern. Però no patim per escollir el camí correcte i sobretot, un cop escollit, no patim per mantenir ferm el timó de la nostra vida per la ruta correcte, perquè tenim sempre una ajuda inestimable i inigualable, la del Senyor; però això sí, l’hem de demanar, l’hem de pregar. Així doncs la pregària és el company de viatge imprescindible per poder avançar, perquè sense pregària no hi ha ajut i sense l’ajut d’aquell qui tot ho pot no hi ha cap ni una possibilitat de poder avançar amb fermesa i diligència pel camí dels manaments cap a la gloria. La pregària, ens ho deia avui sant Joan Crisòstom, és el bé suprem, consisteix en el diàleg amb Déu i és equivalent a una unió íntima amb Ell (cf. Homilia 6 sobre l’oració).

Sant Benet subratlla ja amb la primera paraula de la Regla la receptivitat que hem de tenir i de mantenir al llarg de la nostra vida. Per poder actuar ens cal abans saber com actuar correctament; l’escolta va sempre per endavant i després hem d’actuar en conseqüència amb el que hem escoltat. És aquesta la diferència fonamental entre escoltar i sentir. Sentir sentim moltíssimes coses al llarg del dia, segurament la major part sense massa importància, banals; però l’orella ha d’estar atenta per escoltar allò que és vertaderament important. Sant Benet ens vol oïdors de la Paraula, oïdors atents perquè sols l’escolta porta a l’obediència. Si hem d’estar sempre a punt per obeir ens cal estar doncs sempre a punt per escoltar. I si volem escoltar hem de crear unes condicions adients a l’escolta. Una mica com en un teatre, on en començar l’obra s’apaguen els llums, es fa el silenci i s’il·lumina l’escenari i les orelles estant atentes tant sols al que els actors diuen. Si en un espectacle més o menys banal es fa el silenci, l’orella es posa atenta i la mirada es dirigeix únicament allí on interessa, com no ha de ser molt més així si qui ens parla és el Senyor i la trama de l’obra va de la nostra pròpia vida, de la nostra pròpia salvació.

El nostre camí monàstic ha d’estar marcat per l’escolta i això requereix crear l’escenografia necessària per poder centrar la mirada i l’orella allí on l’hem de centrar. La Lectio Divina, potser com cap altre moment o al menys com a moment privilegiat d’escolta significa parar l’orella al que ens diu l’Escriptura. No gens menys la litúrgia és essencialment escolta de la Paraula; aleshores són aquests dos moments forts d’escolta on cal sortejar altres distraccions que ens descentrin i al cap i a la fi ens impedeixin escoltar. I si escoltem, escriu Aquinata Böckmann, és perquè hi ha qui parla, és perquè Déu ens parla i quan Ell parla, quan ens parla directament a nosaltres, no hi pot haver altre actitud que la de l’escolta atenta. Escriu Dom Paul Delatte que hi ha altres regles que tenen un caràcter més impersonal, que tenen un aspecte marcadament legislatiu, que són més seques; però que sant Benet ja des de la primera paraula de la Regla es posa en contacte directe amb l’oïdor i així la nostra vida monàstica comença amb una conversa amable amb el mateix Senyor.

No és fàcil mantenir l’orella atenta, sant Benet ho sap pro bé, l’escolta ens cal exercitar-la, practicar-la, segurament passant a vegades travessies del desert, nits fosques; però perseverant en la recerca d’aquell qui s’ha dignat a comptar-nos en el nombre dels seus fills i no contristant-lo mai amb les nostres males obres. I què n’és de fàcil de caure en la displicència de les males obres, en el plaer momentani de la distracció o de la dissipació, sense pensar en això mateix, que és un plaer momentani, mentre que el que realment val la pena és la centralitat del Crist, viure per Ell intentant sempre de viure en Ell.

Hem estat fets fills de Déu pel baptisme, ens ho recorda sant Benet, però no per això ja ho tenim tot guanyat. Amb el baptisme, com amb la professió monàstica, se’ns obren les portes del contacte amb Déu, en la Paraula, en els sagraments, en l’Eucaristia; però el sol contacte no ens portarà a la salvació, no ens durà tots junts a la vida eterna, com escriu sant Benet. D’aquí que calgui, que sigui imprescindible, una actitud activa, d’escolta, de pregària i d’obediència, no sigui que irritem al Senyor amb les nostres maleses.

Avui iniciem de nou, com fem quatre cops l’any, la lectura de la Regla. Avui de nou sant Benet ens convida a tenir una actitud d’escolta. Parem més atenció al text de la Regla que cada dia escoltem, arribant puntuals a la seva lectura, preparant-se la lectura el lector de la col·lació, repassant-la els oïdors en arribar a la cel·la. La lectura de col·lació i essencialment la lectura de la Regla no és un moment secundari de la nostra jornada, ans al contrari; no és un moment per a rebaixar l’atenció, ans al contrari; no és el moment d’arribar-hi tard i assistir-hi de manera distreta vençuts pel pes de la jornada, ans al contrari. És el moment d’escoltar atentament.

Sant Benet ens hi parla directament i ens parla de mantenir l’orella atenta, no tant sols al que ell mateix ens diu, que potser ja seria de per si important, sinó de mantenir l’orella atenta al que ens vol dir el Senyor. Com deia el Papa Benet XVI el 9 de juliol de 2008: «Avui, buscant el veritable progrés, escoltem també la Regla de Sant Benet com a llum de guia en el nostre camí. El gran monjo continua essent un veritable mestre en l’escola del qual podem aprendre a ser experts en el veritable humanisme.»