L’OBSERVANÇA DE LA QUARESMA

De la Regla de sant Benet
Capítol 49 i 48,14-25

49,1 Per bé que la vida del monjo hauria de respondre en tot temps a una observança quaresmal, 2 amb tot, com que són pocs els qui tenen aquesta fortalesa, per això invitem a guardar la pròpia vida amb tota la seva puresa, aquests dies de quaresma, 3 i, a la vegada, esborrar, aquests dies sants, totes les negligències dels altres temps. 4 Això es farà com cal, si ens retraiem de tota mena de vicis i ens donem a l’oració amb llàgrimes, a la lectura i a la compunció del cor, i a l’abstinència. 5 Per tant, imposem-nos aquests dies alguna cosa de més en la tasca acostumada de la nostra servitud: pregàries particulars, abstinència en el menjar i en el beure, 6 de manera que cadascú, ultra la mesura que té prescrita, ofereixi alguna cosa a Déu per pròpia voluntat "amb goig de l’Esperit Sant"; 7 és a dir, que tregui al seu cos una part del menjar, del beure, de dormir, de parlar molt, de bromejar, i amb una joia plena de deler espiritual esperi la santa Pasqua. 8 Allò, però, que cadascú ofereix, que ho proposi al seu abat, i faci’s amb la seva benedicció i amb el seu consentiment; 9 perquè el que es fa sense el permís del pare espiritual serà tingut per presumpció i vanaglòria, no pas com a digne de recompensa. 10 Per tant, totes les coses s’han de fer amb el consentiment de l’abat.

48,14 Els dies de quaresma, des del matí fins a l’hora tercera completa s’han de dedicar a les seves lectures, i fins a l’hora desena completa que treballin en allò que se’ls encomana. 15 En aquests dies de quaresma, que tots rebin un volum de la Bíblia, que han de llegir per ordre i tot sencer; 16 aquests volums s’han de donar al començament de la quaresma. 17 Que sobretot es designin un o dos ancians que facin la ronda del monestir a les hores en què els germans es dediquen a la lectura 18 i vegin si hi ha cap germà peresós que passa l’estona sense fer res o enraonant, i no es dóna a la lectura, i no sols no és de profit per a si mateix, sinó que a més destorba els altres. 19 Si fos trobat algú així -Déu no ho vulgui-, se l’ha de renyar una i dues vegades; 20 si no s’esmenava, que sigui sotmès a la correcció que és de regla, de manera que els altres escarmentin. 21 I que cap germà no s’ajunti a un altre a hores indegudes. 22 El diumenge, que es dediquin tots a la lectura, llevat d’aquells que estan posats en els diversos serveis. 23 Si algú, però, fos tan negligent i peresós que no volgués o no pogués estudiar o llegir, que se li doni alguna feina per a fer, perquè no estigui ociós. 24 Als germans malalts o de salut delicada, se’ls ha d’encomanar una feina o una ocupació tals, que ni estiguin ociosos, ni la feixuguesa del treball els aclapari o els el faci defugir. 25 L’abat ha de tenir en consideració llur feblesa.

Comentari de l’Abat Octavi Vilà
Poblet, 5 març 2017

Sant Benet ens presenta la Quaresma com un temps fort, un temps privilegiat durant el qual els monjos ens hem de dedicar molt especialment a la lectura espiritual, perquè ens ajudi a preparar la Pasqua. No pas fullejar un llibre sinó que la Regla ens recalca que cal llegir-lo tot sencer i per ordre, no pas defugint el que ens sembli més avorrit, feixuc o menys interessant. Com la mateixa vida monàstica, que l’hem de viure tota sencera de Matines a Completes, de la pregària al treball passant per la lectio, si volem viure-la en plenitud.

De nou, ara referit en concret a la lectura, sant Benet ens dona un toc d’atenció contra la peresa espiritual i material, contra la temptació de passar l’estona sense fer res o enraonant, ens hi alerta perquè no ens convertim en un germà peresós i negligent; que esdevingui no ja tan sols no de profit per a si mateix sinó que a més destorbi els altres. Per a sant Benet no hi ha res tan contrari a l’ideal de monjo que ens presenta en la Regla, com aquell que defuig el que li sembla feixuc o avorrit, que és peresós, negligent, murmurador i que enreda a més els germans de comunitat amb la seva actitud sempre destructiva. Déu no ho vulgui que n’hi hagi cap en una comunitat, perquè com escriu Dom Delatte un monjo que s’avorreix esdevé un apòstol de l’avorriment, la peresa i la murmuració i totes tres coses són contagioses. Per a sant Benet aquesta intensitat en la lectura durant la Quaresma no implica pas una càrrega, ans al contrari, la concep com un deixar-se anar en mans de l’Escriptura i de la lectura espiritual, perquè aquestes ens portin a un aprofundiment de la nostra experiència interior.

«La vida del monjo hauria de respondre en tot temps a una observança quaresmal», aquesta frase fora de context ens podria fer pensar que sant Benet ens demana que la vida del monjo sigui una vida ascètica, sense brillantor, fosca i fins i tot trista. Però per entendre-la l’hem de relacionar amb una altra frase que apareix cap al final d’aquest mateix capítol, on sant Benet, després de descriure tot l’ascetisme de la Quaresma, ens diu que hem de viure aquest temps «amb una joia plena de deler espiritual» tot esperant la santa Pasqua. La Quaresma és doncs, per sant Benet, un moment d’alegria. Fixem-nos que només és en aquest capítol de la Regla on trobem la paraula gaudium, joia o alegria, en relació directa amb l’afirmació del pròleg, que presenta el monjo com aquell qui «vol la vida i desitja veure dies feliços» (RB, Pròleg 15). La joia, la vertadera joia, no pot pas experimentar-se sense dificultats; com el camí de Crist pressuposa travessar un passatge, per anar de la mort a la resurrecció.

Esperar la Pasqua no és només preparar-se per la celebració de la Pasqua, és estar obert tothora al pas de Déu en les nostres vides i la Quaresma és el moment en què cal esforçar-se per fer créixer en nosaltres aquest desig de Déu. Distingint entre necessitat i deler; tenim moltes necessitats, les tenim en comú amb totes les altres criatures; però en la mesura en què els éssers humans tenim alguna característica pròpia, aquesta és el desig, el deler que s’obre al tot altre, simplement esperant alguna cosa que només podem rebre com un regal, que és la gràcia. Tenir dins nostre el desig de Déu, el deler d’una participació cada vegada més gran en la vida divina, en un major creixement de la llavor de la vida divina dipositada en nosaltres quan vam ser creats a imatge de Déu. Tots els diversos aspectes de la vida monàstica ascètics, no tenen per objecte eliminar les nostres necessitats, sinó controlar-les, per tal de no ser controlats per elles i permetre així el creixement del nostre desig espiritual.

Aquest és el sentit de l’expressió de sant Benet de que tota la nostra vida ha de ser una Quaresma, una preparació per a la Pasqua; no pas un temps per fer coses especials, sinó més aviat un temps per observar amb més fidelitat i puresa la Regla que regula les nostres vides. La fidelitat a la lectio divina, a la pregària, al treball, respectar els àpats regulars, de manera que no mengen fora de les hores dels àpats de la comunitat, estar present al refetor amb la comunitat, llevat que la servim d’una altra manera amb quelcom que no podem fer en un altre moment i tantes altres coses que ja sabem que hauríem de fer o de deixar de fer. I tot això sense caure en el que sant Benet diu al final del capítol, l’advertiment de no caure en l’orgull i la vanaglòria, de felicitar-nos pel nostre valor o fervor; sinó deixar el judici al nostre pare espiritual.

Hem començat un temps de conversió, un camí vers la Pasqua quan recordarem de nou que Crist vencent la mort ens regalà la vida eterna. Preparem-nos-hi amb l’ajut de l’Escriptura i de la lectura espiritual; fidels a la pregària comunitària, amatents a observar la Regla amb tanta fidelitat com puguem, defugint la peresa i la negligència, donant-nos a l’oració, a la lectura, a la compunció del cor i a l’abstinència. Com ens diu el Papa Francesc la Quaresma és un nou començament, un temps propici per a intensificar la vida de l’esperit, és el temps per a renovar-se en l’encontre amb Crist viu en la seva Paraula, en els sagraments i en el proïsme. El mateix Senyor ens mostra el camí que cal seguir. Que l’Esperit Sant ens guiï a realitzar aquests dies un veritable camí de conversió.