QUE AQUESTA REGLA NO ESTABLEIX TOTA LA PRÀCTICA DE LA PERFECCIÓ

De la Regla de sant Benet
Capítol 73

1 Hem redactat aquesta Regla perquè, observant-la als monestirs, mostrem que tenim, si més no, una honestedat de costums o un començ de vida monàstica. 2 D’altra banda, per a qui s’afanya per arribar a la perfecció de la vida monàstica hi ha els ensenyaments dels sants Pares, l’observança dels quals porta l’home fins al cim de la perfecció. 3 Perquè, ¿quina pàgina o quina paraula d’autoritat divina de l’Antic i del Nou Testament no és una norma rectíssima per a la vida humana? 4 O bé, ¿quin llibre dels sants Pares catòlics no ens fa sentir insistentment com hem de córrer per arribar de dret al nostre Creador? 5 I, encara, les Col·lacions dels Pares i les Institucions i les seves Vides, i la Regla del nostre pare sant Basili, 6 ¿què són sinó instruments de virtut per a monjos de vida santa i obedients? 7 Encara que, per a nosaltres, peresosos, que vivim malament, i negligents, són motiu de vergonya i de confusió. 8 Tu, doncs, siguis qui siguis, que t’afanyes per arribar a la pàtria celestial, compleix bé amb l’ajut del Crist aquesta mínima Regla que hem redactat com un començament, 9 i aleshores arribaràs, amb la protecció de Déu, als cims més elevats de doctrina i de virtuts que ara recordàvem. Amén. 

Comentari de l’abat Octavi Vilà

Arribats al final de la lectura de la Regla, sant Benet ens sorprèn i nosaltres ens podem quedar un xic decebuts: tot el que hem llegit fins ara és sols un començament de la vida monàstica, quan potser nosaltres ja ens crèiem haver arribat a la fi del camí; i no és que el compliment del text sigui un principi de vida monàstica, sinó el seu seguiment amb el cor el que ens hi disposa.

La Regla és com una llavor plantada en el nostre interior, cal que doni els fruits de l’honestedat de costums i del començ de vida monàstica. Per aconseguir això l’hem d’adobar amb la Paraula de Déu i les lectures dels sants pares; però a la fi, si aconseguim que les males herbes de la peresa i la negligència no se la mengin i doni tan sols fruits de vergonya i confusió; solament Déu pot fer germinar la nostra vida de monjos, la nostra vida de cristians. Com diu sant Pau «Ell ens ha fet capaços de ser servidors de la nova aliança, que no és la de la lletra de la Llei, sinó la de l’Esperit. Perquè la lletra mata, però l’Esperit dóna vida» (2 Co 3,6).

Dos punts importants: Honestedat de costums i començ de vida monàstica, aquest és l’objectiu mínim que xifra sant Benet per als qui observen la Regla. La vida monàstica és plantejada com un llarg camí, amb una sola meta final, l’encontre definitiu amb Déu. Observant-la amb el cor, el monjo tan sols s’inicia en la vida monàstica, i per a viure-la en esperit cal que cada monjo l’aprofundeixi. Si es vol cercar la perfecció, cercar-la només, ja que mai no l’obtindrem, cal recórrer a la Paraula de Déu, a les lectures dels sants pares, i encara concreta més Benet en citar les Col·lacions i les Institucions de Cassià, les vides i la Regla de sant Basili. Aquesta és la guia de lectura que ens proposa sant Benet per avançar en el nostre camí i el mètode de lectura és la lectio divina. Al centre la Paraula, com ens diu la constitució dogmàtica Dei Verbum del Concili Vaticà II: «és tanta l’eficàcia que radica en la paraula de Déu, que és, en veritat, suport i vigor de l’Església, i fortalesa de la fe per als seus fills, aliment de l’ànima, font pura i perenne de la vida espiritual. Molt a propòsit s’apliquen a la Sagrada Escriptura aquestes paraules: “Doncs la paraula de Déu és viva i eficaç”, “que pot edificar i donar l’herència a tots els que han estat santificats”».

Nosaltres, però, potser ens mostrarem peresosos i negligents i no complirem la Regla o no la completarem amb la lectura intensa de la Paraula, no voldrem anar més enllà. La Regla és un text de mínims, el seu compliment, és a dir, seguir-la, no garanteix la perfecció, sant Benet, el que ens diu, és que si la seguim estarem oberts a la voluntat de Déu, compromesos en la recerca de Déu, tindrem atenta l’orella a Déu. La senzillesa de la Regla ens posa en braços de Déu. Si la seguim  amb equilibri en la vida de comunitat i de pregària, en la quotidianitat, estarem en disposició d’avançar en el nostre camí.

Tot l’ensenyament de la Regla ens ha de servir per tenir una honestedat i un començ de vida. Sempre som aprenents, sempre estem en camí, mai no arribem a la meta. Amb l’honestedat ens situem en el camí de la conversió i de la humilitat, ens sentim i actuem com a permanents aprenents, i sentint-nos aprenents és com realment iniciem el camí, com avancem pas a pas. Si la Paraula de Déu no és el camí cap a la conversió, per viure amb honestedat la nostra vida de comunitat i a viure-la amb autenticitat, aleshores ni vivim com a monjos ni estem preparant les comunitats futures. La comunitat és com un talent que el Senyor ha posat a les nostres mans, a les mans de tots i cadascun de nosaltres, està a les nostres mans fer-la avançar, créixer, mantenir-la fidel.

Amb la Regla, sant Benet ens presenta els grans eixos de la vida monàstica amb un accent important en l’equilibri. No té importància qui siguem, el que cal és afanyar-nos per arribar-hi, complir bé amb l’ajut de Déu, i aleshores, sempre sota la seva protecció, podrem arribar als cims més elevats; no ho farem pas sols amb les nostres forces, ens cal estar atents a Déu, acomplint de cor la Regla, és així com podrem rebre el seu ajut.