De la Regla de sant Benet
Capítol 11
1 El diumenge, que es llevin més d’hora per a les vigílies. 2 En aquestes vigílies s’ha d’observar la mateixa norma, o sigui que, cantats com més amunt hem disposat sis salms i el verset, i estant tots asseguts convenientment i per ordre als seients, que es llegeixin al volum, com hem dit més amunt, quatre lliçons amb els seus responsoris, 3 però que només al quart el cantor digui el glòria; i, quan el comença, que a l’instant s’aixequin tots amb reverència. 4 Després d’aquestes lliçons, seguiran per ordre sis salms més amb antífones, com els anteriors, i el verset. 5 Després, es tornaran a llegir quatre lliçons més amb els seus responsoris, de la manera que hem dit. 6 Després d’això, es diran tres càntics del volum dels Profetes, els que estableixi l’abat, que s’han de salmejar amb al·leluia. 7 Un cop dit el verset i donada la benedicció per l’abat, es llegiran quatre lliçons més, del Nou Testament, de la manera que hem dit. 8 I després del quart responsori que l’abat comenci l’himne Te Deum laudamus. 9 Acabat l’himne, que l’abat llegeixi una lliçó del volum dels Evangelis, mentre tots estan a peu dret amb respecte i temor. 10 Un cop llegida, que tots responguin «Amén», i que tot seguit l’abat entoni l’himne Te decet laus, i, després de donar la benedicció, començaran les laudes. 11 Aquest ordenament de les vigílies del diumenge, s’ha de mantenir en tot temps, tant a l’estiu com a l’hivern; 12 fora del cas -Déu no ho vulgui- que es llevessin més tard i s’hagués d’escurçar quelcom de les lliçons o dels responsoris. 13 Però vigilin molt que això no passi; i, si mai succeïa, que el causant de la negligència doni una digna satisfacció a Déu a l’oratori.
Comentari de l’Abat Octavi Vilà
Què celebrem el diumenge? Ens deia Eusebi de Cesarea aquesta setmana a Matines que cada diumenge celebrem la nostra Pasqua, que cada setmana celebrem els misteris de l’Anyell veritable pel qual vam ser alliberats, que cada diumenge som vivificats amb el sant cos de la Pasqua de salvació. El diumenge és el dia del Senyor, en record d’aquell primer dia de la setmana quan les dones anaren al sepulcre i trobaren la tomba buida, poc abans de que el Senyor se’ls aparegués a elles i als deixebles. Ocupa doncs un lloc central en la setmana i hi ha una profunda relació entre la celebració del diumenge i la resurrecció del Senyor, tot i que beu de la tradició del cicle de la creació, cada setmana es posa a consideració dels fidels l’esdeveniment pasqual del que brolla la salvació del món. Durant els primers segles de monaquisme aquest caràcter central venia realçat per ser el diumenge el dia en que se celebrava l’Eucaristia, ja que la pràctica de celebrar-la diàriament és més tardana. La importància del diumenge ha estat destacada pel Concili Vaticà II i així la Constitució Sacrosantum Concilum ens diu que: «L’Església, per una tradició apostòlica, que té el seu origen en el mateix dia de la Resurrecció de Crist, celebra el misteri pasqual cada vuit dies, en el dia que és anomenat amb raó "dia del Senyor" o diumenge. En aquest dia els fidels han de reunir-se a fi que, escoltant la paraula de Déu i participant en l’Eucaristia, recordin la Passió, la Resurrecció i la glòria del Senyor Jesús i donin gràcies a Déu (...). Per això el diumenge és la festa primordial (...), ja que el diumenge és el fonament i el nucli de tot l’any litúrgic.» (SC 106). D’altres documents com el Codi de Dret Canònic, l’Ordenació General del Missal Romà o la instrucció Misteri Eucarístic insisteixen sobre aquesta importància i sant Joan Pau II li va dedicar la Carta Apostòlica Dies Domini que ens dona les claus teològiques i pastorals de la centralitat del diumenge en la setmana i en l’any litúrgic. L’acumulació de celebracions particulars havia desdibuixat una mica aquesta centralitat, i paral·lelament a la voluntat de preservar la continuïtat de l’any litúrgic, especialment a través de la litúrgia de la Paraula, fou voluntat del Concili ressaltar la importància de la celebració del Dia del Senyor. Escrivia sant Joan Pau II en l’esmentada Carta Apostòlica que «El diumenge, establert com a sustentació de la vida cristiana, té naturalment un valor de testimoniatge i d’anunci. Dia d’oració, de comunió i d’alegria, que repercuteix en la societat irradiant energies de vida i motius d’esperança. És l’anunci que el temps, habitat per Aquell que és el Ressuscitat i Senyor de la història, no és la mort de la nostra il·lusions sinó el bressol d’un futur sempre nou, l’oportunitat que se’ns dóna per a transformar els moments fugaços d’aquesta vida en llavors d’eternitat. El diumenge és una invitació a mirar cap endavant; (...) acompanya i sosté l’esperança dels homes. I de diumenge en diumenge, la comunitat cristiana il·luminada per Crist camina cap al diumenge sense fi de la Jerusalem celestial, quan es completarà en totes les seves facetes la mística Ciutat de Déu.» (DD, 84)
Com vol sant Benet què els monjos celebrin el diumenge? Si la Regla del Mestre establia que calia pregar tota la nit del diumenge, sant Benet, més comprensiu amb la son dels monjos, estableix un esquema que singularitzi el Dia del Senyor litúrgicament, sense per això interrompre en excés la rutina habitual que per a ell forma part fonamental de la vida del monjo. Sant Benet destaca aquesta importància establint una pregària més intensa i rica i, fins i tot, per assaborir el diumenge amb tota intensitat diu que cal llevar-se més d’hora per poder pregar amb els Salms, lliçons i antífones que indica. Sant Benet presta una atenció important a la litúrgia dominical perquè en vol destacar la seva rellevància, no fos cas, Déu no ho vulgui, que els monjos es llevessin més tard i negligeixin així la celebració d’aquest dia sant. Al llarg de la Regla ens parla del diumenge, disset vegades, en relació amb la litúrgia, l’inici dels diferents serveis com lectors o servidors i fent-se ressò de que cal aprofitar-lo per dedicar-se a la lectura de manera més intensiva, com ens diu en el capítol 48 sobre el treball. De nosaltres depèn que aquesta celebració del Dia del Senyor ens ompli espiritualment, que sigui també per a nosaltres centre i nus de la setmana. Parafrasejant a sant Benet quan ens parla de la Quaresma, potser nosaltres podríem proposar-nos el diumenge de guardar la pròpia vida amb tota la seva puresa i, a la vegada, intentar d’esborrar, aquest dia, totes les negligències dels altres temps. Amb coses concretes i no tant difícils com ara mirant de ser puntuals i fidels a l’ofici diví, encara més diligents en el servei encomanat, potser evitant la murmuració, o potser l’exageració de la veritat, que ha vegades ens porta al llindar de la falsedat; en definitiva assajant esperonats per la força del ressuscitat d’avançar en el nostre camí monàstic que mai no arriba a terme per les nostres febleses tant físiques com morals i que necessita sempre de l’ajut d’aquella misericòrdia de la qual no hem de desesperar mai, la de Déu. Com deia el Papa Benet: «El diumenge és un bé per a l’home. Aquest dia sant és per als cristians dia d’oració que els permet reprendre energies espirituals i sostenir la seva vida amb l’escolta i la meditació de la Paraula de Déu, alimentant-se del Cos de Crist» (12 de juliol de 2009). Visquem-lo amb intensitat cada setmana, més avui octava de Pasqua en què recordem la divina misericòrdia del Senyor ressuscitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada