LA HUMILITAT: EL QUART GRAÓ

De la Regla de sant Benet
Capítol 7,35-43

35 El quart graó de la humilitat és quan en la pràctica de l’obediència, en dificultats i en contradiccions, o fins en qualsevol mena d’injustícia que li facin, sense dir res, amb convicció, s’abraça a la paciència 36 i, aguantant ferm, no defalleix ni es fa enrere, ja que diu l’Escriptura: «Qui perseveri fins a la fi, aquest se salvarà». 37 I també: «Tingues coratge, i aguanta el Senyor». 38 I, mostrant que el qui vol ser fidel ho ha d’aguantar tot pel Senyor, fins les contradiccions, diu en la persona d’aquells que sofreixen: «Per vós som lliurats a la mort cada dia, ens tenen per ovelles de matar». 39 I, segurs amb l’esperança de la recompensa divina, continuen joiosos: «Però en totes aquestes coses vencem gràcies a Aquell qui ens ha estimat». 40 I també l’Escriptura diu en un altre lloc: «Ens heu posat a prova, o Déu; ens heu fet passar pel foc, com pel foc es fa passar l’argent; ens heu fet caure al parany; heu posat tribulacions damunt la nostra esquena». 41 I, per indicar que ens cal estar sota un superior, afegeix tot seguit: «Heu imposat homes damunt els nostres caps». 42 I complint també el precepte del Senyor amb la paciència en les adversitats i en les injustícies, si els peguen en una galta, presenten també l’altra; al qui els pren la túnica, li cedeixen el mantell i tot; requerits per a una milla, en fan dues; 43 amb l’apòstol Pau aguanten els falsos germans i la persecució, i beneeixen els qui els maleeixen.

Comentari del P. Abat Rafel Barruè
Poblet, 12 d’octubre de 2025

La paciència és una gran mestra. De fet la paciència ens ajuda i molt a viure i, com no, a conviure. Perquè de dificultats ens en trobem cada dia i si volem viure la humilitat que ens demana la Regla de sant Benet ens convé abraçar-nos a la paciència.

La paciència ens farà mantenir-nos-en drets davant del defalliment que ens pot sobrevenir. És la nostra meta el Senyor i el mateix Senyor Jesucrist ens ensenya a viure la paciència.

El quart graó de l’escala de la humilitat ens fa adonar-nos-en que per viure una vida comunitària amb humilitat, necessitem paciència, cada dia hem d’anar fent el nostre camí cap a la casa del Pare, practicant la paciència.

Perquè aquest món passa aviat. Però la nostra esperança l’hem de posar en la recompensa divina. Per això, cada mal que ens sobrevé l’hem d’acceptar des de la humilitat amb paciència.

La nostra vida monàstica és aquest temps preciós que tenim per anar purificant-nos. A tots ens va bé purificar-nos, i la purificació ens vindrà per l’obediència, per les humiliacions, per la paciència, per el servei sempre desinteressat que podem fer a un germà, a la comunitat, a Déu.

L’escola del servei diví que és el monestir, és l’escola on hem d’anar aprenent a tapar forats. Per això, de vegades estem fent coses que ni sabíem que teníem les qualitats per poder exercir aquest o aquell altre ofici concret. Aprens el que no sabies que tenies a dintre, en els anys vas desenvolupant les aptituds que tens, els talents els fas fructificar. Els talents ens han estat donats per Déu i ara és l’hora de posar-los al servei dels altres, de la comunitat.

Crec, de fa ja molts anys, que la vocació monàstica és molt completa en quan a que fas una mica de tot: infermer, lector, bugader, servidor de taula, servidor d’església, arxiver, bibliotecari, administrador, cuiner, porter, enquadernador, ceramista, liturgista, traductor, informàtic, conductor, hortolà, escombraire, alumne, mestre, pare i així tots els oficis que vulguis afegir, perquè evidentment hi ha molts més.

Cada cosa que hem de fer en el monestir ens convé fer-la amb humilitat, amb paciència, amb fortalesa i amb la joia de la recompensa divina.

Una joia i un goig que ens obriran el ulls per veure la gràcia de Déu entre nosaltres, la gràcia vessada per Déu en la comunitat.

Per això, crec que el signe que ens ha de diferenciar com a monjos cristians ha de ser el saber donar-nos als altres fills de Déu i beneir a tothom, beneir els qui ens beneeixen, beneir els qui ens maleeixen, viure la benedicció que rebem de Déu transmetent-la als qui ens envolten.

La humilitat és molt bon mestra per seguir les petjades del Crist.