COM S’HA D’ACOLLIR ELS FORASTERS

De la Regla de sant Benet
Capítol 53

1 Tots els forasters que es presenten han de ser acollits com el Crist, ja que ell un dia dirà: «Era foraster i em vau acollir». 2 I que a tothom es tributi l’honor convenient, «sobretot als germans en la fe» i als pelegrins. 3 Tan bon punt, doncs, s’avisi que hi ha un foraster, el superior i els germans el sortiran a rebre amb tota l’atenció de la caritat. 4 Primerament que preguin tots junts, i llavors que s’agermanin amb la pau. 5 Que aquest bes de pau no es doni sinó després d’haver pregat, per evitar els enganys diabòlics. 6 En fer la salutació han de mostrar tota la humilitat a tots els hostes que arriben o que se’n van: 7 amb el cap inclinat o amb tot el cos prostrat a terra, que adorin en ells el Crist, que és el qui reben. 8 Un cop rebuts els hostes, els duran a pregar, i després el superior, o aquell a qui ell ho encomani, s’asseurà amb ells. 9 Que es llegeixi davant l’hoste la llei divina, perquè s’edifiqui, i després d’això, que el tractin amb tota humanitat. 10 El superior ha de trencar el dejuni en atenció a l’hoste, si no s’escau de ser un dia de dejuni principal que no es pugui violar; 11 però els germans continuaran els dejunis de consuetud. 12 L’abat donarà aiguamans als hostes, 13 i tant l’abat com tota la comunitat els rentaran els peus a tots. 14 Un cop rentats, que diguin aquest verset: «Hem rebut, o Déu, la vostra misericòrdia enmig del vostre temple». 15 Que es mostri la màxima sol·licitud en l’acolliment dels pobres i dels pelegrins, perquè és en ells que s’acull més el Crist; que el respecte que infonen els rics es fa honorar d’ell mateix. 16 La cuina de l’abat i dels hostes, que sigui a part, a fi que els forasters, que mai no manquen al monestir, en presentar-se a hores imprevistes no destorbin els germans. 17 Es destinaran per tot l’any a aquesta cuina dos germans que compleixin bé l’ofici. 18 Si ho necessiten, se’ls ha de procurar ajudants, perquè serveixin sense murmurar, i, en canvi, quan tinguin poca feina, que vagin a treballar allà on se’ls mani. 19 I no sols en aquest, sinó també en tots els altres serveis del monestir s’ha d’observar aquesta norma: 20 que quan ho necessitin se’ls proporcioni ajudants, i, en canvi, quan estan lliures, obeeixin en allò que se’ls mani. 21 Semblantment, que es confiï l’hostatgeria a un germà que tingui l’ànima plena del temor de Déu. 22 Que hi hagi llits parats en nombre suficient. I que la casa de Déu sigui administrada per homes de seny i assenyadament. 23 Que el qui no ho té manat no s’ajunti de cap manera ni parli amb els hostes; 24 però si els troba o els veu, un cop saludats humilment, tal com hem dit, i després de demanar-los la benedicció, que passi de llarg dient que no li és permès de parlar amb els hostes.

Comentari de l’Abat Rafel Barruè

Son diversos els forasters que arriben al monestir, però està clar que per sant Benet se’ls ha d’acollir com el Crist.

I per acollir-los bé, sant Benet ens dona unes pautes.

1. Primer de tot pregar amb el foraster. La pregària com a inici de qualsevol relació, de qualsevol encontre entre persones. La pregària és fonamental.

2. La salutació, com ha de ser? Que adorin en el foraster el Crit, que és el qui reben. Més clar impossible. Cada persona que arriba al monestir és el Crist a qui rebem.

3. Cal edificar el foraster amb la lectura de la llei divina. I de part nostra tractar-lo amb humanitat.

4. La higiene és important, enlloc d’aiguamans, ara hi ha aigua correnta, lavabo i dutxa per poder-se rentar.

5. Hi insisteix sant Benet en la màxima sol·licitud en l’acolliment dels pobres i pelegrins. En ells s’acull més el Crit. Ells no poden donar-te res a canvi. I aquí està la nostra acollida més cristiana.

6. Apunta sant Benet una cuina dels hostes. Ara bé, la cosa important és l’acollida, les hores imprevistes, perquè tota hora és bona per acollir el Crist.

7. La cuina i els ajudants i totes les tasques s’han de fer de manera que s’edifiquin. Si necessita ajudant, cal proveir d’ajudant, en qualsevol treball. Per això, demanaria que cadascú pensi, si necessita ajudant, o bé si pot ajudar en tantes altres tasques que de vegades són feixugues i d’altres són més puntuals. Ja que com sant Benet diu: quan estan lliures , obeeixin en allò que els manen.

8. L’hostatgeria per sant Benet és important, per tota aquesta relació de la comunitat amb el foraster. També és important per als hostes la participació en la nostra litúrgia i en els àpats acompanyat de la lectura en el refectori. Per això el monjo encarregat ha de tenir l’ànima plena del temor de Déu, de la reverència a l’hoste que és el Crist que es presenta al monestir.

Tot ha de se portat per homes de seny i assenyadament. Per això, ens cal no perdre el fil de la pregària, de la relació amb Déu, en les hores, en cada una de les hores de la Litúrgia i en la lectio, en la pregària personal i en cada feina que tenim encomanada.

Això, és el que l’hoste ha de fer experiència si ens veu com vivim. No cal que nosaltres parlem amb els hostes per explicar-los com vivim, ells ho han de veure en la nostra manera d’actuar.

9. Per això, sant Benet vol que no es parli mb els hostes, llevat del qui ho tingui manat, és a dir l’hostatger, o bé el qui l’hostatger li hagi donat permís per confessar-lo per exemple.

El nostre exemple de vida és el que resulta més bo per a l’hoste. Però, mai serà bo, mai serà lícit ajuntar-se de cap manera ni parlar amb els hostes. Sant Benet ho té molt clar, falta tal vegada que nosaltres en siguem conscients.