COM HAN DE DORMIR ELS MONJOS

De la Regla de sant Benet
Capítol 22

1 Que per dormir tingui cadascú el seu llit. 2 Rebin el parament dels llits d’acord amb l’estil de vida, segons la disposició del seu abat. 3 Si és possible, que dormin tots en un mateix local; però, si el nombre no ho permetia, que reposin de deu en deu o de vint en vint, amb ancians que estiguin per ells. 4 Que al dormitori cremi contínuament un llum fins a la matinada. 5 Han de dormir vestits i cenyits amb cinyells o cordes, de manera que mentre dormen no duguin els coltells a la cintura, per no fer-se mal durant el son, 6 i a fi que els monjos estiguin sempre a punt i, un cop fet el senyal, es llevin sense trigar i s’afanyin a anticipar-se els uns als altres per a l’ofici diví, bé que amb tota gravetat i modèstia. 7 Els germans més joves, que no tinguin els llits de costat, sinó entremig dels ancians. 8 I en llevar-se per a l’ofici diví, que s’avisin discretament els uns als altres per evitar les excuses dels dormidors.

Comentari de l’Abat Rafel Barruè
2 d’agost de 2026

En l’època que va escriure la Regla sant Benet, ja és un gran què, poder tenir un llit, cadascú el seu. I a més sant Benet ens parla també del parament del llit, perquè tot estigui ben disposat amb l’estil de vida. Com en altres llocs de la Regla, també hi ha la disposició de l’abat.

Cadascú el seu llit, amb els llenços, les flassades i el capçal, perquè el cos reposi durant la nit, perquè hem de descansar de la fatiga del dia, i hem de recuperar les forces per al dia següent.

Actualment cadascú també tenim la nostra habitació per dormir, amb el llit, i el seu parament, fins i tot tenim aigua per poder rentar-nos. En alguns corredors, com és el cas de les cases noves, tenim el llum encès perquè cap monjo ensopegui si va al servei per la nit.

També tenim més roba que abans i no hem de dormir amb l’hàbit. L’avís de sant Benet per no dur els coltells a la cintura, per no fer-se mal durant el son, tampoc avui estem tan armats amb coltells cenyits.

Però, la cosa interessant, que si que ens interessa avui i sempre és dormir, descansar, perquè si reposem el suficient podrem llevar-nos ben disposat per a l’ofici diví.

El dormir no és un fi en si mateix. És un medi per estar ben disposat per a que quan soni la campana ens llevem per avançar-nos a la nostra tasca primera i principal de dia a dia, el nostre ofici, l’ofici diví, la lloança a Déu, nostre Senyor, l’agraïment d’una nova jornada per lloar-lo, la súplica per les necessitats de tantes i tantes persones que confien en la nostra pregària.