EN QUIN TEMPS S’HA DE DIR L’AL·LELUIA

De la Regla de sant Benet
Capítol 15

1 De la santa Pasqua fins a la Pentecosta, sense interrupció, s’ha de dir l’al·leluia, tant als salms com als responsoris; 2 però des de la Pentecosta fins al començament de la quaresma, es dirà cada nit només amb els sis darrers salms de l’ofici nocturn. 3 I, cada diumenge, fora de la quaresma, s’han de dir amb al·leluia els càntics, les laudes, prima, tèrcia, sexta i nona; les vespres, en canvi, reprenen l’antífona. 4 Els responsoris, que no es diguin mai amb l’al·leluia, sinó des de Pasqua fins a la Pentecosta.

Comentari de l’Abat Rafel Barruè
Poblet, 26 de juliol de 2026

Sant Benet ens ordena la litúrgia. Avui ens diu el temps propici per cantar l’al·leluia. Aquesta paraula per als cristians ens resulta molt encoratjadora. És una paraula antiga, molt antiga, arrelada en la tradició d’Israel. El seu significat: lloeu al Senyor, és clau per als cristians. Com no hem de lloar el Senyor? Els monjos en tot moment hem de lloar el Senyor.

Però, l’Església, la tradició de l’Església i la tradició monàstica ha establert uns temps on cal pronunciar l’al·leluia i uns temps on ens hem abstenir de dir l’al·leluia.

De Pasqua fins a Pentecosta és el temps clau per dir l’al·leluia, és el temps que lloem el Senyor amb més joia perquè la seva passió, la seva mort i la seva resurrecció ens ha portat la nostra salvació.

Si som salvats hem de ser agraïts i el nostre esclat de veu no pot de deixar de dir l’al·leluia.

Ara bé, els diumenges, fora de la quaresma, celebrem la Pasqua setmanal i per això també hem de pronunciar l’al·leluia. En canvi el temps de quaresma queda clar que no hem de dir l’al·leluia, perquè és el temps penitencial en que la nostra reflexió, la nostra meditació, la nostra pregària espera amb deler la santa Pasqua.

L’al·leluia ens ha de recordar com hem de donar gràcies al Senyor, de tot cor, de tot el que hem rebut d’ell, de tot el que ens ha donat. Quan cantem l’al·leluia ens hem de sentir salvats.