De la Regla de sant Benet
Capítol 7,49-50
Comentari de l’Abat Rafel Barruè
Poblet, 12 de juliol de 2026
Sant Benet vol fer-nos veure com és de fonamental en la vida del monjo la humilitat. Per això, vol treure tot bri de supèrbia que pot créixer en el nostre cor.
El monjo si realment vol seguir el camí de la humilitat, que és l’únic camí en aquest món per atansar-se a Déu, ha d’acontentar-se en qualsevol cosa que li encomanen. És allò, que en fer la professió ens diu sant Benet: que no serà amo ni del seu propi cos.
Aquest sisè graó de la humilitat, ens encoratja a acontentar-nos en allò que trobem en el nostre dia a dia. De fet tota la Regla ens invita a viure dies feliços. Per això, ens cal deixar el nostre orgull innat per buscar la humilitat i procurar mantenir-se en aquesta virtut.
Cal adonar-nos de les nostres faltes, de les nostres mancances, ja que no deixem de ser operaris inhàbils i indignes, si no deixem que Déu actuï en nosaltres. Per això, hem d’estar predisposats a fer la voluntat de Déu i deixar la nostra pròpia voluntat sempre al darrera de la voluntat de Déu.
Raó té el profeta quan diu: era estúpid com les bèsties davant vostre. Perquè no ens n’adonem que vivim en una comunitat que el primer treball del dia és la lloança a Déu i la caritat envers els germans.
Per això, encara que de vegades ens despitem, el nostre propòsit, el nostre anhel ha de ser el que ens indica sant Benet pel profeta: “jo mai no em separo de vós”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada