ELS GERMANS MALALTS

De la Regla de sant Benet
Capítol 36

1 Abans de tot i per damunt de tot cal tenir cura dels malalts, de tal manera que siguin servits com si fossin realment el Crist, 2 perquè ell mateix digué: «Vaig estar malalt, i em visitàreu», 3 i: «El que vau fer a un d’aquests meus tan petits, a mi m’ho féreu». 4 Però els malalts, per la seva banda, que pensin que és per l’honor de Déu que són servits, i no contristin amb les seves exigències els germans que els serveixen. 5 Amb tot, s’han de suportar amb paciència, perquè per ells es guanya una recompensa més gran. 6 Per tant, que l’abat posi la màxima cura perquè no sofreixin cap negligència. 7 Els germans malalts tindran destinada una habitació a part i un servidor temorós de Déu, diligent i sol·lícit. 8 Que es faciliti als malalts l’ús dels banys sempre que convingui; en canvi, als qui estan bons i sobretot als joves, se’ls concedirà de tard en tard. 9 Que es concedeixi també de menjar carn als malalts molt dèbils, perquè es refacin; però quan estiguin millor, tots s’abstindran de menjar carn, com és costum. 10 Tingui l’abat la màxima cura que els majordoms i els servidors no negligeixin els malalts, perquè sobre ell recau tot mancament que cometen els deixebles.

Comentari de l’Abat Rafel Barruè
Poblet, 16 d’agost de 2026

La persona pot viure sana, però com som humans també podem posar-nos malalts. En una comunitat hi ha sempre algun germà malalt. Sant Benet ens deixa clar que el malalt és el Crist. Estava malalt i em vas visitar.

El Crist a qui preguem se’ns presenta en el malalt. De malalts hi ha de molts mals. Tal vegada sigui una malaltia física que li impedeix poder desplaçar-se per si sol, tal vegada una malaltia degenerativa, tal vegada l’ancianitat li ha arribat i les forces les va perden poc a poc, tal vegada sigui una malaltia mental que de quan en quan es fa present, i així podem anar sumant malalties.

Realment hi ha algú sa?

Perquè també podríem endinsar-nos en el camí de la nostra vida de fe. També podríem trobar-nos en dificultats que com un mal ens impedeixen viure la fe d’una manera sana.

El germà malalt necessita una atenció. Les malalties físiques, psíquiques i morals, la nostra misèria s’ha d’acollir a la misericòrdia més gran de Déu.

Però, ens cal cercar el mal que tenim per poder buscar els remeis per sanar-lo.

Sant Benet ens diu que l’abat ha de tenir la màxima cura perquè els majordoms i els servidors no negligeixen els malalts, perquè sobre l’abat recau el mancament dels deixebles. L’abat se’n refia dels qui tenen una responsabilitat sobre els malalts. De fet cada monjo en la seva responsabilitat ha de procurar fer les coses el millor possible i no negligir el l’ofici o el càrrec que té.

Evidentment en certs moments, com encara som humans podem equivocar-nos, perdre la paciència, perquè el malalt que havia de fer bondat amb les pastilles, no les ha pres en el moment que tocava. Cal créixer i molt en paciència perquè això sempre ens ajudarà fins i tot a comprendre la tossuderia del germà.

Ara bé els malalts, sempre han de adonar-se que son servits per l’honor de Déu i també per això sant Benet ens diu que no contristin els germans que els serveixin.

Així doncs, siguem sans o malalts la qüestió és no perdre la referència al Crist i saber que el que estem fent a l’altre bo o dolent ho estem fent al Crist que tant ens estima. El monjo ha d’entendre que ha de donar la vida per l’altre, com el Crist ha donat la vida per nosaltres.