ELS QUI FAN TARD A L’OFICI DIVÍ O A LA TAULA

De la Regla de sant Benet
Capítol 43

1 A l’hora de l’Ofici diví, tan bon punt hagin sentit el senyal, deixant qualsevol cosa que tinguin entre mans, acudiran amb la més gran rapidesa, 2 bé que amb gravetat, per no donar peu a facècies. 3 Així, doncs, que no s’anteposi res a l’Ofici diví. 4 Si algú, a les vigílies nocturnes, arriba després del glòria del salm noranta-quatre, que per aquest motiu volem que es digui molt a poc a poc i espaiat, que no es posi al seu lloc al cor, 5 sinó que es quedi el darrer de tots o en un lloc a part que l’abat haurà assenyalat per a tals negligents, a fi que siguin vistos per ell i per tothom, 6 fins que, un cop acabat l’Ofici diví, faci penitència amb una satisfacció pública. 7 I hem cregut que havien de quedar-se al darrer lloc o a part perquè, veient-los tothom, s’esmenin si més no per la vergonya. 8 Que si es queden a fora de l’oratori, potser hi haurà algú capaç de tornar-se’n al llit i dormir, o, si no, d’asseure’s a fora i d’entretenir-se enraonant, i així es dóna ocasió al maligne. 9 Val més que entrin a dins, perquè no ho perdin tot, i que en endavant s’esmenin. 10 A les hores diürnes, el qui encara no hagi arribat a l’Ofici diví després del verset i del glòria del primer salm que es diu després del verset, que es quedi al darrer lloc, segons la norma que hem donat abans, 11 i que no gosi ajuntar-se al cor dels qui salmegen fins que hagi satisfet, si no és que l’abat li’n dóna el permís amb el seu perdó; 12 a condició, però, que el culpable satisfaci. 13 A taula, qui no hi arribi abans del verset, de manera que tots plegats el diguin i preguin, i tots alhora s’asseguin a taula, 14 si és per negligència o mal costum que no hi arriba, que sigui corregit per aquesta falta fins a dues vegades. 15 Si en endavant no s’esmenava, no se li permetrà de participar a la taula comuna, 16 sinó que, separat de la companyia de tots, menjarà sol, i se’l privarà de la seva ració de vi, fins que doni satisfacció i s’esmeni. 17 Tindrà el mateix càstig qui no sigui present al verset que es diu després de menjar. 18 I que ningú no gosi prendre res de menjar o de beure abans o després de l’hora establerta. 19 Però si el superior ofereix una cosa a algú, i no vol acceptar-ho, quan desitgi allò que abans ha refusat o alguna altra cosa, no se li donarà res absolutament fins que hi hagi l’esmena deguda.

Comentari de l’Abat Rafel Barruè
Poblet, 23 d’agost de 2026

«Que no s’anteposi res a l’ofici diví». Per això vivim, per l’ofici diví. Per això ens movem, per l’ofici diví. Per això som a Poblet, per l’ofici diví. Per això, hem de deixar qualsevol cosa que tinguem entre mans, i acudir amb rapidesa i gravetat a Aquell qui ens crida al seu servei, al servei diví.

Perquè en aquest món és el que hem de fer, per connectar-nos en sintonia amb els àngels dels cel que el lloen contínuament. Nosaltres celebrem l’ofici diví amb les nostres veus, amb les nostres súpliques, amb els nostres sofriments, plors i angoixes, alegries i agraïment. Al mateix temps els àngels del cel recullen les nostres veus i canten eternament la glòria de Déu.

Per això, no hem d’anteposar res a l’ofici diví. El qui arriba tarda, ha d’esmenar-se. A Poblet, encara recordo que el negligent que arribava tard tocava amb la ma a terra, igual com el que s’equivocava en la recitació. Era una manera de penitència amb una satisfacció pública.

La qüestió que ens diu sant Benet és que hi ha d’haver penediment, manifestar-ho públicament i esmenar-se. Sempre que hem faltat en alguna cosa ens convé penedir-nos, reconèixer la falta i esmenar-nos. Així, podrem avançar en el camí cap a Déu.

Per això, insisteix tant sant Benet en que el culpable demani perdó davant de qualsevol negligència.

A taula, com una mena de prolongació de la litúrgia, sant Benet ens demana de preguem tots junts abans de començar. Intento esperar fins que arribin el màxim numero de monjos. És veritat però, que el servidor d’església, segons qui sigui pot retardar-se molt. Però, ens convida sant Benet a adonar-nos de la necessitat d’estar tots a l’hora, a l’ofici diví i a la taula perquè la pregària de tots és signe de comunió, signe d’unió amb els altres germans i amb Déu.

Que ningú no gosi prendre res de menjar o de beure abans o després de l’hora establerta. Aquest darrer punt del capítol, també ens exhorta a la comunió, a treure a fora els vicis de les autosatisfaccions, de les particularitats, que sempre trenquen la comunió i sempre és perjudicial per a la vida comunitària.

Per això, cal menjar a l’hora establerta i no anar a cercar alguna consolació a la cuina quan no cal.

Busquem la puntualitat en l’ofici diví i en cada cosa i viurem en pau.