EL BON ZEL QUE CAL QUE TINGUIN ELS MONJOS

De la Regla de sant Benet
Capítol 72

1 Així com hi ha un zel d’amargor, dolent, que allunya de Déu i duu a l’infern, 2 també hi ha un zel bo que allunya dels vicis i porta a Déu i a la vida eterna. 3 Que practiquin, doncs, els monjos aquest zel amb un amor ferventíssim, 4 és a dir, «que s’avancin a honorar-se els uns als altres»; 5 que se suportin amb una gran paciència les seves febleses, tant físiques com morals; 6 que s’obeeixin amb emulació els uns als altres; 7 que ningú no busqui allò que li sembla útil per a ell, sinó més aviat el que ho sigui per als altres; 8 que practiquin desinteressadament la caritat fraterna; 9 que temin Déu amb amor; 10 que estimin el seu abat amb un afecte sincer i humil. 11 Que no anteposin res absolutament al Crist, 12 el qual ens dugui tots junts a la vida eterna.

Comentari de l’Abat Rafel Barruè
Poblet, 21 de juny de 2026

Sant Benet vol fer-nos un examen al final de la Regla. De fet ara és època d’exàmens. El capítol ens convida a fer un examen de consciència.

Ens convé fer un examen de consciència abans d’anar a dormir. De fet la vida monàstica és l’avantsala del cel. Per això, hem de practicar el bon zel amb un amor ferventíssim.

Tot el que no ens apropa a Déu ens és perjudicial ara i sempre per a la nostra salut espiritual.

El zel que hem de cultivar en el camp de la nostra vida monàstica ha de ser bo, el bon zel, que allunya del vicis i porta a Déu.

En aquest itinerari, en aquest camí, podem equivocar-nos, per això tenim el sagrament del perdó i la reconciliació, per viure en pau i en gràcia de Déu.

La gràcia de Déu ens donarà el bon zel que s’espera del monjo consagrat a Déu nit i dia, dia i nit. Així, ens convé fer memòria, fer examen de consciència: Visc amargat? Visc enamorat? Enamorat del Crist?

Avancem-nos a honorar-nos els uns als altres, estimem-nos, suportem-nos amb paciència les febleses físiques i morals, siguem obedients com Jesús fins a l’extrem per amor a Déu.

Que el nostre treball quotidià sigui la pràctica de la caritat fraterna, estimant amb amor sincer i humil a l’abat, a cada germà, a cada persona que se’ns presenta com Crist, al qui no hem d’anteposar res.

Tot ho hem de fer pel Crist, el qui ens durà a la glòria amb el Pare i l’Esperit Sant. Aquest és el desig primer del monjo la glòria eterna. Ara bé, per això ens cal practicar i molt el bon zel. Per això, hem allunyar de nosaltres el cel d’amargor.

Crist ens ajuda en la Lectio divina, en l’Eucaristia, en la Litúrgia de les Hores, en cada persona que ens interpel·la en la nostra vida. Parem-hi l’orella del cor i escoltem sempre les prescripcions del Mestre.