EL TREBALL MANUAL DE CADA DIA

De la Regla de sant Benet
Capítol 48,1-9

1 L’ociositat és enemiga de l’ànima, i per això els germans s’han d’ocupar a unes hores determinades en el treball manual i a unes altres també ben determinades en la lectura divina. 2 Així, creiem que ambdues ocupacions poden ser regulades d’aquesta manera: 3 De Pasqua fins al primer d’octubre, al matí, en sortir de prima, han de treballar en allò que calgui, fins a prop de l’hora quarta. 4 Des de l’hora quarta fins a l’hora de celebrar la sexta, que es dediquin a la lectura. 5 Després de sexta, en aixecar-se de taula, que reposin als seus llits amb un silenci absolut, o bé, si algú per ventura vol llegir, que llegeixi per a ell sol de manera que no molesti ningú. 6 S’ha de celebrar la nona més aviat, cap a la mitja hora vuitena, i que tornin a treballar en el que calgui fins a vespres. 7 Si les condicions del lloc o la pobresa exigien que ells mateixos es fessin les collites, que no s’entristeixin, 8 perquè és aleshores que són monjos de debò, quan viuen del treball de les seves mans, com els nostres Pares i els apòstols. 9 Que totes les coses, però, es facin amb moderació pensant en els més febles.

Comentari de l’Abat Rafel Barruè

Les necessitats bàsiques s’han de cobrir. El menjar és important per viure amb pau; però cal treballar. Ora et labora, un temps per a cada cosa i cada cosa al seu temps.

L’enemiga més fatal per a l’ànima és l’ociositat. I podem caure, i tant, si per qualsevol cosa ens distraiem i no vivim centrats en el que veritablement hem vingut a viure al monestir.

A part de l’horari de la litúrgia, en el dia tenim un matí i una tarda per treballar.

Per combatre l’ociositat que ens és tan perjudicial, sant Benet ens assigna un temps per al treball manual i un temps per a la lectura divina. Podem dir que una cosa i l’altra es compaginen en el nostre quefer diari. No ens convé deixar una per acabar l’altra, per això la regulació de l’horari és fonamental.  Cada cosa al seu temps i així lloem Déu en tot moment.

També sant Benet pensa en la fatiga del treball i recomana reposar després de dinar. Així, podem seguir la nostra tasca a la tarda després de Nona fins a l’altre moment que dediquem a la lectura divina abans de Vespres.

Evidentment les condicions del lloc condicionaran el treball. Però, sant Benet ens diu que no ens podem entristir pel treball: «perquè és aleshores que son veritables monjos, quan viuen del treball de les seves mans». El treball manual és fonamental.

Per acabar el capítol sant Benet ens parla de la moderació. Per què? Totes les coses s’han de fer amb moderació, pensant en els més febles. Perquè els més febles no es quedin fora, exclosos del conjunt dels monjos.