A QUINES HORES S’HA DE MENJAR

De la Regla de sant Benet
Capítol 41

1 Des de la santa Pasqua fins a la Pentecosta, que dinin els germans a l’hora sisena i que sopin al vespre. 2 A partir de la Pentecosta, durant tot l’estiu, si els monjos no tenen feina al camp o l’excés de calor no és un destorb, han de dejunar el dimecres i el divendres fins a l’hora novena. 3 Els altres dies, que dinin a la sisena. 4 Aquest dinar a l’hora sisena s’haurà de continuar fent si tenen feines al camp o la calor de l’estiu és massa forta, i que estigui a la providència de l’abat. 5 I que ell ho reguli i ho disposi tot de manera que les ànimes se salvin i que, allò que fan els germans, ho facin sense murmuració justificada. 6 Des del tretze de setembre fins al començament de la quaresma han de menjar sempre a l’hora novena. 7 Però durant la quaresma, fins a Pasqua, que mengin al vespre. 8 Les vespres, tanmateix, s’han de celebrar de manera que per a menjar no necessitin d’encendre les llànties, sinó que tot s’acabi encara amb claror de dia. 9 I fins en tot temps cal regular tant el sopar com l’hora de l’únic àpat de manera que tot es faci amb claror.

Comentari de l’Abat Rafel Barruè

Les necessitats bàsiques s’han de cobrir. El menjar és important per viure amb pau i poder treballar per al bé de la comunitat.

La Regla ens posa la mesura com a clau per discernir tot. Tenim una moments per refer-les forces amb el menjar. El moment apropiat de l’àpat pot canviar segons el temps, segons la llum de l’estiu o la foscor dels dies curts de l’hivern.

Ara tal volta no és tant necessari aquests canvis, perquè tenim llum artificial. Però, en el temps de sant Benet la llum del dia marcava les pautes de tota la jornada.

El dimecres i el divendres son dies de dejuni. Nosaltres conservem l’abstinència de menjar carn aquests dos dies. Si que és veritat que no dejunem fins a l’hora de nona mai. Els dejunis els hem col·locat en el temps de Quaresma i prou. Tot i que si no m’equivoco, ho dit de memòria les Constitucions diuen de fer un cert dejuni les vespres de les Solemnitats de l’Assumpció i sant Bernat, crec perquè no ho he mirat quan ho escrivia. Tal vegada es podria comentar en capítol els dejunis que fem.

Bé, com a tres aspectes destacables del capítol 41, destacaria l’autoritat de l’abat, el tema de la murmuració i el temps apropiat del sopar.

Està a la disposició de l’abat, la mesura, l’ordre, el temps de la distribució dels àpats.

La murmuració és un tema recurrent en el menjar, si no ens agrada, si està cru, si està massa fet i així amb el menjar podem desfogar-nos murmurant. Sant Benet lluita sempre contra la murmuració. Cadascú de nosaltres començant per mi hauríem d’adonar-nos del mal que fa la murmuració perquè és molt fàcil caure en aquest mal.

El temps apropiat per al sopar és que tot es faci amb claror, sense necessitat d’encendre les llànties. Això, és menjar amb Claror. És a dir viure la jornada a la llum del sol. El temps de la llum solar ho regula tot.

Tot ha de tenir la justa mesura. El temps per a cada cosa. I viure la pau en tot el que es fa, fins i tot afegiria que nosaltres som uns privilegiats que tenim el dinar i el sopar a taula, hi ha molts que no en tenen, per això hem de ser molt respectuosos en el menjar en els aliments. Fent-ho tot sense murmurar.