SI HAN DE REBRE TOTS IGUAL LES COSES NECESSÀRIES

De la Regla de sant Benet
Capítol 34

1 Tal com està escrit: «Es distribuïa a cadascú segons el que necessitava». 2 No volem pas dir amb això que es faci accepció de persones -Déu no ho vulgui-, sinó que es tingui consideració de les febleses. 3 Llavors, que el qui no necessita tant en doni gràcies a Déu i no es posi trist, 4 i, en canvi, el qui necessita més, que senti la humiliació de la seva feblesa i no s’enorgulleixi per la comprensió que li tenen; 5 i així tots els membres viuran en pau. 6 Sobretot, que no es manifesti el mal de la murmuració, per cap motiu, sigui el que sigui, ni amb la més petita paraula o senyal. 7 Si algú hi és sorprès, que el sotmetin a un càstig ben rigorós.

Comentari de l’Abat Rafel Barruè

Les necessitats de cadascú son diverses, perquè cadascú tenim unes virtuts que ens fa ser diferents. Ningú és igual a ningú, perquè com a fills de Déu cadascú tenim els nostres dons, els nostres talents, la nostra manera de relacionar-nos amb Déu i amb els homes.

Les necessitats que podem tenir en la nostra vida de monjos no ens son moltes, diria que les necessitats bàsiques les tenim a l’hora convenient. Tenim cadascú un llit i flassada, una estança per cadascú, el menjar al refectori a taula, i clar l’horari de la litúrgia al seu temps.

Ara bé, sempre hi haurà qui necessiti alguna cosa més clar. Sense fer accepció de persones, s’ha de tenir en consideració les febleses.

Però, cal veure com sant Benet ens indica el comportament que com a persona hem de tenir: El qui no necessiti tant que doni gràcies a Déu i no es posi trist; el qui necessita més que senti humiliació de l seva feblesa i mai per mai s’enorgulleixi de la comprensió que li tenen, perquè el que ens cal a uns que no en necessiten tant i a d’altres que en necessiten més, sempre cal la pau.

Els monjos han de viure en pau, pacificats i donats a donar la pau. Una pau que brolli del cor perquè s’expandeixi a els altres membres de la comunitat i a qualsevol que ens podem trobar en el dia a dia.

La pau és necessària per trobar Déu i els homes. Perquè sense pau es pot manifestar el mal de la murmuració. I aquest mal de la murmuració és com un corc que pot destruir qualsevol relació entre persones i com no entre els membres d’una comunitat.

Per sant Benet la murmuració és un mal que s’ha de sotmetre a un càstig ben rigorós. I de vegades hi caiem amb molta facilitat en aquest mal. No sé si seria qüestió de tallar la llengua, les mans o els peus perquè la lepra de la murmuració no s’expandeixi tant.

Ens cal practicar la pau, no tenir enveja perquè l’altre tingui coses que tu no tens, no cal posar en el nostre cor el vici de l’enveja ni deixar lliure la llengua al mal de la murmuració. Pau, pau, pau, és la única cosa que ens pot fer avançar en la vida monàstica cap a l’encontre definitiu amb Déu, que és Pare que ens espera, Fill que ens acompanya, Esperit Sant que ens defensa.