COM S’HA D’ACOLLIR ELS FORASTERS

De la Regla de sant Benet
Capítol 53

1 Tots els forasters que es presenten han de ser acollits com el Crist, ja que ell un dia dirà: «Era foraster i em vau acollir». 2 I que a tothom es tributi l’honor convenient, «sobretot als germans en la fe» i als pelegrins. 3 Tan bon punt, doncs, s’avisi que hi ha un foraster, el superior i els germans el sortiran a rebre amb tota l’atenció de la caritat. 4 Primerament que preguin tots junts, i llavors que s’agermanin amb la pau. 5 Que aquest bes de pau no es doni sinó després d’haver pregat, per evitar els enganys diabòlics. 6 En fer la salutació han de mostrar tota la humilitat a tots els hostes que arriben o que se’n van: 7 amb el cap inclinat o amb tot el cos prostrat a terra, que adorin en ells el Crist, que és el qui reben. 8 Un cop rebuts els hostes, els duran a pregar, i després el superior, o aquell a qui ell ho encomani, s’asseurà amb ells. 9 Que es llegeixi davant l’hoste la llei divina, perquè s’edifiqui, i després d’això, que el tractin amb tota humanitat. 10 El superior ha de trencar el dejuni en atenció a l’hoste, si no s’escau de ser un dia de dejuni principal que no es pugui violar; 11 però els germans continuaran els dejunis de consuetud. 12 L’abat donarà aiguamans als hostes, 13 i tant l’abat com tota la comunitat els rentaran els peus a tots. 14 Un cop rentats, que diguin aquest verset: «Hem rebut, o Déu, la vostra misericòrdia enmig del vostre temple». 15 Que es mostri la màxima sol·licitud en l’acolliment dels pobres i dels pelegrins, perquè és en ells que s’acull més el Crist; que el respecte que infonen els rics es fa honorar d’ell mateix. 16 La cuina de l’abat i dels hostes, que sigui a part, a fi que els forasters, que mai no manquen al monestir, en presentar-se a hores imprevistes no destorbin els germans. 17 Es destinaran per tot l’any a aquesta cuina dos germans que compleixin bé l’ofici. 18 Si ho necessiten, se’ls ha de procurar ajudants, perquè serveixin sense murmurar, i, en canvi, quan tinguin poca feina, que vagin a treballar allà on se’ls mani. 19 I no sols en aquest, sinó també en tots els altres serveis del monestir s’ha d’observar aquesta norma: 20 que quan ho necessitin se’ls proporcioni ajudants, i, en canvi, quan estan lliures, obeeixin en allò que se’ls mani. 21 Semblantment, que es confiï l’hostatgeria a un germà que tingui l’ànima plena del temor de Déu. 22 Que hi hagi llits parats en nombre suficient. I que la casa de Déu sigui administrada per homes de seny i assenyadament. 23 Que el qui no ho té manat no s’ajunti de cap manera ni parli amb els hostes; 24 però si els troba o els veu, un cop saludats humilment, tal com hem dit, i després de demanar-los la benedicció, que passi de llarg dient que no li és permès de parlar amb els hostes.

Comentari de l’Abat Rafel Barruè

Que es mostri la màxima sol·licitud en l’acolliment dels pobres i dels pelegrins, perquè és en ells que s’acull més el Crist.

L’acolliment s’ha de fer amb qualsevol persona que arribi al monestir, sigui qui sigui; però, els pobres tenen preferència perquè ells no tenen res per donar-nos a canvi de l’acollida.

Tots s’han d’acollir com el Crist, en ells hem d’adorar el Crist que sempre és el qui rebem. Hem de mostrar-los tota la humilitat, tractant-los amb tota humanitat.

Actualment disposem de dutxes a l’hostatgeria i no hem de anar rentant els peus a cada hoste que ve.

Però, hem de pensar que Jesús es va cenyir la tovallola i va començar a rentar els peus dels deixebles. Després va dir que ho posaren en pràctica.

Té tota una forta simbologia el rentar els peus. És el servei que fa el servent.

Nosaltres som servents en la casa de Poblet, som servent en l’escola del servei diví. Així, hem de tenir en compte el nostre servei sigui en els hostes o en qui truca a la porta del monestir pel que sigui.

Si l’hoste és el Crist que truca a la porta cada vegada, cada vegada hem de tenir en compte que a qui servim és el mateix Crist.

Un altre aspecte a tenir en compte en aquest capítol és la pregària, la pregària que s’ha de fer amb els hostes. Els hostes han d’estar assabentats que han arribar a un monestir, el fonament del qual, no son les pedres tallades, sinó la pregària de la comunitat, una pregària que per a ells és fonamental compartir-la perquè sempre és un regal poder participar de la pregària litúrgica d’un monestir, sempre es poden edificar.

Davant dels hostes, s’ha de trencar el dejuni a no ser un dia de dejuni principal. Crec que el que interessa és que puguin alimentar-se bé. Si cal, sempre s’ha trencat el dejuni amb els transeünts afegint alguna cosa més per endur-se.

La qüestió és tenir clar que els forasters són Crist. I a partir d’ací saber respondre al mateix Crist.