PRÒLEG: ESCOLTA FILL

De la Regla de sant Benet
Pròleg 1-7

1 Escolta, fill, les prescripcions del mestre, para-hi l’orella del cor, i acull de bon grat l’exhortació del pare amorós i posa-la en pràctica, 2 a fi que pel treball de l’obediència retornis a Aquell de qui t’havies apartat amb la desídia de la desobediència. 3 A tu, doncs, s’adreça ara la meva paraula, siguis qui siguis que, renunciant als teus propis volers, per militar per al Senyor, Crist, el rei veritable, prens les fortíssimes i esplèndides armes de l’obediència. 4 Primer de tot, en qualsevol cosa bona que comences a fer, demana-li amb pregària ben insistent que ell la dugui a terme, 5 perquè qui ja s’ha dignat a comptar-nos en el nombre dels seus fills mai no s’ha de veure contristat per les nostres males obres: 6 Així, cal que estiguem sempre a punt per a obeir-lo amb els dons que ha posat en nosaltres, a fi que, no solament com un pare indignat no deshereti els seus fills, 7 sinó que, ni com un senyor temible, irritat per les nostres maleses, no lliuri a la pena eterna, com a servents malvats, els qui no l’hagin volgut seguir a la glòria.

Comentari de l’Abat Rafel Barruè

Renunciant als propis volers cada monjo anirà escoltant, anirà treballant l’obediència, per militar per al Senyor, Crist, el rei veritable.

Cal renunciar els nostres volers per els volers de Crist. De fet la felicitat sols l’aconseguirem si ens deixem portar per Crist, deixant de banda els nostres propis volers.

Per això, ens cal sempre i en tot moment la pregària ben insistent. La pregària, no ja la que considerem litúrgica, tampoc la pregària personal, sinó la pregària del cor que contínuament hem de tenir present mentre ens movem, mentre treballem, mentre atenem a una altra persona.

És a dir, ens cal viure en pregària perquè puguem atansar-nos a la voluntat de Crist. Perquè ell sempre és l’exemple, no va fer la pròpia voluntat sinó la del Pare.

La pregària ens ajudarà a fer les coses bé. Crec que fins i tot en podem fer experiència moltes vegades, com la pregària ens ha ajudat a poder fer el treball més bé del que esperàvem.

La pregària és escolta. La pregària és acollir de bon grat l’exhortació del pare amorós i saber portar-la a la pràctica. De fet, Déu ens ha donat uns talents, ha posat en nosaltres uns dons, perquè els fem fructificar, perquè el seguim a la glòria.

Tenim el perill de distraure’ns en els nostres propis volers. Això porta a la pena eterna, com a servents malvats, que no l’hem volgut seguir.

Per això, ens cal escoltar, ens cal viure atents a la pregària, a l’obediència de la voluntat de Déu. La Regla ens ajuda cada dia en les seves exhortacions.