QUE NINGÚ NO PARLI DESPRÉS DE COMPLETES

De la Regla de sant Benet
Capítol 42

1 Els monjos han d’observar sempre el silenci, però sobretot a les hores de la nit. 2 Per això en tot temps, tant si és de dejuni com si hi ha dinar, 3 —si és la temporada que dinen, així que s’aixequin de sopar—, que seguin tots plegats i que un llegeixi les «Col·lacions» o les «Vides dels Pares» o bé alguna altra cosa que edifiqui els oients; 4 però no l’Heptateuc ni el volum dels Reis, perquè no fóra bo per als enteniments febles d’escoltar, en aquella hora, aquestes Escriptures; però que es llegeixin a d’altres hores. 5 Si és un dia de dejuni, al cap de poca estona d’acabades les vespres acudiran de seguida, tal com hem dit, a la lectura de les «Col·lacions»; 6 i, llegits quatre o cinc fulls, o tant com l’hora permeti, 7 que s’apleguin tots durant aquesta estona de lectura, si és que algú estava ocupat en alguna feina que li hagués estat encomanada. 8 Reunits, doncs, tots alhora, que diguin les completes, i, en sortir-ne, que no es permeti a ningú de tornar a dir res. 9 Si fos trobat algú que transgredeix aquesta norma del silenci, que sigui sotmès a un càstig sever, 10 fora que es presenti una necessitat de cara als hostes, o que tal vegada l’abat encomani alguna cosa a algú. 11 Però fins això s’ha de fer amb tota gravetat i amb la més delicada discreció.

Comentari de l’Abat Rafel Barruè

Els monjos han de cultivar sempre el silenci. La veritat és que amb aquest verset ja podríem estar satisfets, si romanem en l’escola del servei diví.

Ens interessa pel bé de tots, cultivar el silenci. I ja sabem que per cultivar una cosa, sigui el que sigui se necessita dedicació, empeny i enginy, si el que volem és aconseguir fruit.

Fa molts anys, molts que després d’una pregària organitzada a Barcelona, quan vaig sortir vaig anotar: el silenci fa créixer a les persones.

Encara ho crec que el silenci fa créixer a les persones i evidentment als monjos.

Ens cal silenci per poder escoltar la veu del qui parla i el silenci et comunica amb la novetat de Déu, perquè Déu sempre ens prepara novetats.

Després de Completes, ha cessat el treball, ha cessat la litúrgia, tot descansa en una pau tranquil·la.

Ens sentim molt afortunats de poder descansar en un llit, en una habitació, amb un abrigall i tot el que sigui menester per no patir fred.

Jo penso que som uns privilegiats, perquè dormim protegits per un edifici d’allò més bonic. Som uns privilegiats perquè son molts d’arreu del món que no tenen on poder descansar en pau, no tenen on reposar el cap.

Si podem reposar el cap amb un coixí donem gràcies, gràcies a Déu.

Però, el tema d’avui és el silenci nocturn. I a les hores de la nit el silenci ens farà créixer en el coneixement de Déu.

Però, si no hi ha altre remei que fer alguna cosa després de Completes, en el moment del silenci de la nit, cal fer-ho amb tot gravetat i amb la més delicada discreció.

Ens convé doncs retenir avui aquests mots que ens poden ajudar en el nostre quefer diari i sobretot al vespre: Silenci, gravetat, delicadesa i discreció. O bé si ho preferiu: Discreció, delicadesa, gravetat i silenci.

Bo serà ara, posar-ho en pràctica.