ELS SETMANERS DE LA CUINA

De la Regla de sant Benet
Capítol 35

1 Els germans s’han de servir els uns als altres, i ningú no serà dispensat del servei de la cuina, si no és per malaltia o bé perquè està ocupat en alguna cosa molt important, 2 perquè així s’adquireix una més gran recompensa i una més gran caritat. 3 Als febles, però, que hom els procuri ajudants, perquè no ho facin amb tristesa. 4 I fins tothom ha de tenir ajudants, segons les condicions de la comunitat i la situació del lloc. 5 Si la comunitat és nombrosa, que el majordom sigui dispensat de la cuina, com també aquells que, com ja hem dit, estiguin ocupats en serveis més importants. 6 Els altres s’han de servir mútuament amb caritat. 7 El qui ha de sortir de setmana, que faci neteja el dissabte. 8 Han de rentar els draps amb què els germans s’eixuguen les mans i els peus; 9 i, tant el qui surt com el qui ha d’entrar, que rentin els peus de tots. 10 Retorni al majordom, nets i en bon estat, els atuells del seu ofici, 11 i el majordom, al seu torn, els consignarà al qui entra, per tal que sàpiga què dóna i què rep. 12 Els setmaners, abans de l’únic àpat, prendran un vas de vi amb pa, a més de la ració establerta, 13 perquè a l’hora de menjar serveixin els seus germans sense murmuració ni massa fatiga; 14 els dies de solemnitat, però, que aguantin fins al final de l’àpat. 15 Els setmaners que entren i els que surten, el diumenge, a l’oratori, un cop acabades les laudes, es prostraran davant de tots, demanant-los que preguin per ells. 16 El qui surt de setmana dirà aquest verset: «Sou beneït, Senyor Déu, que m’heu ajudat i m’heu consolat». 17 Dit tres vegades, i quan el qui surt ha rebut la benedicció, que segueixi el qui entra, dient: «O Déu, sortiu al meu ajut; Senyor, cuiteu a ajudar-me». 18 I, repetit també això tres vegades per tots, i un cop ha rebut la benedicció, que entri a servir.

Comentari de l’Abat Rafel Barruè

Els germans s’han de servir els uns als altres. Si romanem en l’escola del servei diví, el que més hem de viure és el servei als altres, als germans de comunitat, als qui arriben al monestir per qualsevol excusa.

Realment sempre al qui servim és el Crist que se’ns presenta de vegades inesperadament, cal viure amb la sorpresa de la novetat, acceptant la visita del Crist en el qui truca a la porta.

Servir hem de servir, és la nostra funció en aquest món. I dintre de l’escola del servei diví ens cal esmerçar-nos a servir amb caritat. S’ha de servir amb caritat, perquè en això se’ns va la vida i la vida després de la mort. La caritat tot ho perfecciona. La caritat és el motor de la vida santa. I el monjo no pot defugir de seguir el Crist i les seves petjades santes. Per això ens cal servir amb caritat sempre.

Les eines que podem usar en el monestir son variades i diverses però, el que sant Benet vol que tinguem clar és que els instruments de treball han d’estar ben ordenats i ben cuidats perquè l’altre germà que ha de seguir en l’ofici de servir a taula, per exemple, tingui tot el necessari per poder fer el seu treball i per això cal que tot estigui ben controlat per l’encarregat o el majordom perquè els estris no es perdin.

També sant Benet ens mostra la consideració amb els servidors de setmana. Així, recomana beure vi amb pa abans de servir, perquè no estiguin amb gana. I sobretot perquè acompleixin la seva tasca sense murmurar ni massa fatiga. També és signe de caritat envers els servidors.

I darrerament sant Benet ens exhorta a la importància de la pregària. Pregària pels qui entren a servir en aquesta setmana, o bé pels qui ja han acabat el seu ofici.

Així, la pregària en comunitat ens ajudarà a servir amb caritat.