QUE NINGÚ NO PARLI DESPRÉS DE COMPLETES

De la Regla de sant Benet
Capítol 42

1 Els monjos han d’observar sempre el silenci, però sobretot a les hores de la nit. 2 Per això en tot temps, tant si és de dejuni com si hi ha dinar, 3 —si és la temporada que dinen, així que s’aixequin de sopar—, que seguin tots plegats i que un llegeixi les «Col·lacions» o les «Vides dels Pares» o bé alguna altra cosa que edifiqui els oients; 4 però no l’Heptateuc ni el volum dels Reis, perquè no fóra bo per als enteniments febles d’escoltar, en aquella hora, aquestes Escriptures; però que es llegeixin a d’altres hores. 5 Si és un dia de dejuni, al cap de poca estona d’acabades les vespres acudiran de seguida, tal com hem dit, a la lectura de les «Col·lacions»; 6 i, llegits quatre o cinc fulls, o tant com l’hora permeti, 7 que s’apleguin tots durant aquesta estona de lectura, si és que algú estava ocupat en alguna feina que li hagués estat encomanada. 8 Reunits, doncs, tots alhora, que diguin les completes, i, en sortir-ne, que no es permeti a ningú de tornar a dir res. 9 Si fos trobat algú que transgredeix aquesta norma del silenci, que sigui sotmès a un càstig sever, 10 fora que es presenti una necessitat de cara als hostes, o que tal vegada l’abat encomani alguna cosa a algú. 11 Però fins això s’ha de fer amb tota gravetat i amb la més delicada discreció.

Comentari de l’Abat Rafel Barruè

El silenci fa créixer a la persona, perquè el silenci és cosa de l’ànima. Per això, els monjos hem de cultivar el silenci. Ara bé, hi ha unes hores que podríem dir de gran silenci son les hores de la nit, des de Completes a Laudes. Per això, en aquestes hores hem de mantenir el silenci, que ningú no parli després de Completes.

Com ho podem fer? Simplement sortint de l’església amb gravetat, anant en silenci pel claustre, que això sempre ens convé, i seguir el camí cap a la cella sense fer cap comentari pel camí si coincideixes amb un altre monjo. Ja sabem que pel claustre hem d’anar d’un en un i mai de dos en dos ni parlant.

El silenci ho hem de veure com una ajuda per a obrir-nos al transcendent, a Déu que va dient les seves coses, per això ens cal el silenci per poder escoltar.

Aquest capítol ens parla també del moment després de sopar, de la lectura de les Collacions o bé alguna altra cosa que edifiqui els oients. Aquest moment, que nosaltres a Poblet llegim la Regla entre setmana, seguit per la lectura espiritual, també ens convé no negligir aquest breu moment en que la comunitat està reunida, on de vegades he de dir alguna cosa.

És un acte comunitari important perquè anem escoltant la Regla que ens guia en el nostre dia. Vivim una vida comunitària i això implica que no podem estalviar-nos d’assistir a cap acte comunitari. Seguim la regla de sant Benet i no hem d’anteposar res a Crist, que es fa present en cada acte comunitari.