ELS SETMANERS DE LA CUINA

De la Regla de sant Benet
Capítol 35

1 Els germans s’han de servir els uns als altres, i ningú no serà dispensat del servei de la cuina, si no és per malaltia o bé perquè està ocupat en alguna cosa molt important, 2 perquè així s’adquireix una més gran recompensa i una més gran caritat. 3 Als febles, però, que hom els procuri ajudants, perquè no ho facin amb tristesa. 4 I fins tothom ha de tenir ajudants, segons les condicions de la comunitat i la situació del lloc. 5 Si la comunitat és nombrosa, que el majordom sigui dispensat de la cuina, com també aquells que, com ja hem dit, estiguin ocupats en serveis més importants. 6 Els altres s’han de servir mútuament amb caritat. 7 El qui ha de sortir de setmana, que faci neteja el dissabte. 8 Han de rentar els draps amb què els germans s’eixuguen les mans i els peus; 9 i, tant el qui surt com el qui ha d’entrar, que rentin els peus de tots. 10 Retorni al majordom, nets i en bon estat, els atuells del seu ofici, 11 i el majordom, al seu torn, els consignarà al qui entra, per tal que sàpiga què dóna i què rep. 12 Els setmaners, abans de l’únic àpat, prendran un vas de vi amb pa, a més de la ració establerta, 13 perquè a l’hora de menjar serveixin els seus germans sense murmuració ni massa fatiga; 14 els dies de solemnitat, però, que aguantin fins al final de l’àpat. 15 Els setmaners que entren i els que surten, el diumenge, a l’oratori, un cop acabades les laudes, es prostraran davant de tots, demanant-los que preguin per ells. 16 El qui surt de setmana dirà aquest verset: «Sou beneït, Senyor Déu, que m’heu ajudat i m’heu consolat». 17 Dit tres vegades, i quan el qui surt ha rebut la benedicció, que segueixi el qui entra, dient: «O Déu, sortiu al meu ajut; Senyor, cuiteu a ajudar-me». 18 I, repetit també això tres vegades per tots, i un cop ha rebut la benedicció, que entri a servir.

Comentari de l’Abat Rafel Barruè

«Déu meu, veniu a ajudar-me, no tardeu a defensar-me» (Sl 69).

En tot el que fem cada dia sempre hauríem de tenir present qui ens ajuda. Per molt insignificant que sigui el que fem, sigui portar un cobert , un plat, repartir el pa de cada dia, rentar els plats, deixar-los ben nets, sempre és Crist a qui servim. L’ajuda ens vindrà del Senyor, quan sabem a qui estem servint.

Rentar els draps amb què els germans s’eixuguen les mans i els peus, mantenir en bon estat els atuells del seu ofici, servir els germans sense murmuració, tot cal fer-ho en pau.

L’escola de la Regla de sant Benet ens empeny a servir en tot moment amb alegria. Si el servei és l’essència del cristianisme, els monjos ho tenim que tenir molt clar que com Jesús la nostra vida és una vida de servei.

Evidentment algunes tasques poden ser més agradables que d’altres. Però, si posem els cinc sentits i amb l’ajuda de Déu podem fer-ho tot amb joia espiritual.

El qui servim sempre és Crist, si tallem ceba o fem macarrons, al final de tot servei sempre està Crist esperant la nostra donació, el nostre amor pels altres que és i sempre serà amor per ell.

La pràctica del servei ens farà adquirir una més gran caritat. La recompensa ens està esperant en la vida amb Crist, ara ja podem albirar-la i aspirar amb delit a la vida eterna.

De moment hem de servir-nos mútuament els uns als altres amb pau, amor i sense murmuració. Ens cal fer-ho tot per amor a Crist que és a qui hem vingut a servir al monestir.