ELS QUI, DESPRÉS DE CORREGITS SOVINT, NO VOLEN ESMENAR-SE

De la Regla de sant Benet
Capítol 28

1 Si un germà corregit sovint per qualsevol falta, fins i tot excomunicat, no s’esmenava, se li aplicarà una correcció més aspra, això és, el sotmetran al càstig dels assots. 2 I si ni així es corregia, o si tal vegada —Déu no ho permeti— , endut per l’orgull, fins volia defensar la seva conducta, que l’abat faci aleshores com un bon metge: 3 si ha aplicat els lenitius, els ungüents de les exhortacions, els medicaments de les Escriptures divines i, a la fi, el cauteri de l’excomunió o dels cops dels assots, 4 si veia que ja no hi pot res la seva traça, que recorri també al millor remei: la seva pregària i la de tots els germans per ell 5 a fi que el Senyor, que tot ho pot, doni la salut al germà malalt. 6 I si ni d’aquesta manera no es guaria, aleshores que l’abat faci ús ja del ferro de l’amputació, tal com diu l’Apòstol: «Traieu el dolent d’entre vosaltres»; 7 i encara: «Si l’infidel se’n va, que se’n vagi»; no fos cas que una ovella malalta contagiés tot el ramat.

Comentari de l’Abat Rafel Barruè

Ni la Regla, ni l’abat, ni ningú pot dir que he obrat malament. Jo estic per damunt de tot. Jo suro com l’oli sempre.

Aquesta podria ser l’actitud d’aquell monjo que no vol corregir-se, no vol fer cas de la correcció que li han fet, que li estant fent, ni la que li faran.

L’orgull és el seu pecat. L’orgull és molt mal company de viatge en la vida monàstica. A l’orgull cal humiliació i més humiliació. Si el germà ha estat corregit fins a la fi, amb exhortacions, amb les Escriptures divines, amb l’excomunió, amb els assots que ja no podem fer avui, si veia l’abat que no pot la seva traça, què cal fer doncs?

La pregaria d’ell i de tota la comunitat, perquè és el Senyor qui fa i desfà. El Senyor és el qui pot donar seny, guarició, salut a aquest germà que no vol corregir-se en el seu error.

Si, ni així es guaria, l’abat ha d’extirpar el malvat perquè no contagi els altres germans. Perquè diràs tu, que allò que de cap manera es corregeix es pot arribar a pensar que sigui lícit. I de cap manera ho és, per això el malvat ha de ser separat del bo, com el blat del jull.

Si l’infidel es vol separar que se separi. En l’ordenament de la Regla està clar que per regular la vida del monjo cal humilitat, cal fe, cal estima per uns costums, per un lloc, per una comunitat que t’acull.

Cal endinsar-nos en el camí de la humilitat, perquè l’orgull sigui història remota.

Cal prestar una obediència sana, sincera, amorosa i plena de fe, de confiança en el qui vol ajudar-te a créixer amb esperança.