LA TAULA DE L’ABAT

De la Regla de sant Benet
Capítol 56

1 A la taula de l’abat hi haurà sempre els hostes i els pelegrins. 2 Però quan no n’hi hagi, estarà a la seva facultat de cridar els germans que vulgui. 3 Amb tot, cal deixar sempre un ancià o dos amb els germans, per conservar l’ordre.

Comentari del P. Rafel Barruè, prior de Poblet

Hem de tenir present que l’Abat fa les vegades del Crist al monestir.

La Taula ens suggereix compartir el menjar, l’aliment, el nodriment del cos, i de vegades de l’esperit, al escoltar les lectures de la Bíblia i d’altres llibres.

Sant Benet sembla que vol que l’abat no mengi mai sol: «Hi haurà sempre».

Vol el sant que la taula sigui el lloc per compartir.

Compartir amb els hostes, peregrins, transeünts, o germans monjos.

A Poblet la disposició de les taules és la que hi ha majoritàriament en un refectori medieval.

A Montserrat, la taula de l’Abat amb el seu disseny amb els dos braços, manifesta, simbolitza, i ho fa palès físicament aquest fet d’acollir al voltant de la taula de l’Abat els hostes i peregrins.

Allò que diu la Regla queda clar amb un cop d’ull.

Nosaltres ací a Poblet hem d’obrir una mica més el nostre camp visual en el nostre refectori per veure el conjunt de les taules, disposades en forma d’u. L’Abat, o el superior, al mig, els monjos als costats, els hostes, els transeünts, i en ocasions algunes visites en la taula de la presidència.

La qüestió, és que en el mateix lloc i a la mateixa hora que menja l’abat, el qui fa de Crist en el monestir, mengen els hostes, pelegrins i monjos i els convidats que hi hagi.

Cal dir, que això fa molta impressió la primera vegada en l’hoste.

Nosaltres però, hem de saber que cada hoste, cada convidat, cada transeünt, com diu el capítol 53, ha de ser acollit com el Crist:

v. 1: Tots els forasters que es presenten han de ser acollits com el Crist, ja que ell un dia dirà: Era foraster i em vau acollir.

v. 7: Que adorin en ells el Crist, que és el qui reben.

v. 8: Un cop rebuts els hostes, els duran a pregar, i després el superior, o aquell a qui ell ho encomani, s’asseurà amb ells.

v. 9: Que es llegeixin davant l’hoste la llei divina, perquè s’edifiqui, i que el tractin amb tota humanitat.

Així, la taula de l’abat i la presència de forasters ens porta a saber aprendre a compartir el que tenim, en el menjar, el que vivim en el quotidià i el que som com a monjos.

Perquè de tot això l’hoste i pelegrí en surti edificat gràcies al nostre testimoniatge.

Acollir, compartir i edificar, són els tres verbs que des d’aquest capítol de la Regla, la taula de l’abat, com a monjos hem de tenir present davant dels hostes, convidats i transeünts i que sempre és el Crist qui rebem.