QUINA HA DE SER LA MESURA DE L’EXCOMUNIÓ

De la Regla de sant Benet
Capítol 24

1 Segons la mena de falta s’ha de mesurar l’abast de l’excomunió i del càstig. 2 L’apreciació de les faltes dependrà del judici de l’abat. 3 Si un germà ha caigut en faltes lleus, se’l privarà de participar a la taula. 4 El qui així hagi estat privat de la taula comuna seguirà aquesta norma: a l’oratori no entonarà salm ni antífona, ni recitarà cap lliçó, fins que hagi satisfet. 5 Menjarà tot sol després que hagin menjat els germans; 6 de manera que si, per exemple, els germans mengen a l’hora sisena, aquell germà a la novena; si els germans a la novena, ell al vespre, 7 fins que obtingui el perdó amb una satisfacció adequada.

Comentari de l’Abat Rafel Barruè

Totes les coses s’han de fer amb mesura. Fins i tot sant Benet ens parla de la mesura de l’excomunió. L’excomunió és un càstig greu, molt greu per sant Benet.
Però, en aquesta època en que vivim, en que la consciència de pecat està tan devaluada, com podrem tenir present els monjos les faltes comeses contra Déu i contra els germans?

A l’abat li toca fer de jutge en l’apreciació de les faltes. De faltes en cometem tots, l’abat el primer. Però, el que a tots ens toca amb aquest capítol és conscienciar-nos de les coses que no fem bé, o no les fem com cal.

Tot el que fem en la nostra vida percudeix amb la relació que tenim amb Déu i amb la comunitat. No podem jugar, no podem jugar amb la nostra vida. Per això hem de tenir consciència de tot el que fem de fer-ho bé i millor si pot ser.

Cal veure que per sant Benet un germà caigut en faltes lleus, se’l privarà de participar de la taula. I amb la privació de la taula segueix tot un reguitzell de privacions que afecta a la seva viva participació amb l’Ofici comunitari.

I l’Ofici és la font de la vida monàstica. L’excomunió per sant Benet no és qualsevol cosa. I si vols pot dir que és un motiu per no caure en el càstig, per tenir present en cada cosa que fas que Déu et mira i sap la intenció del teu cor.

Si el monjo viu en comunitat, participa de la taula en comunitat, treure’l de l’horari de la comunitat és un càstig fort.

Però, tot càstig té la seva mesura, i el punt final arribarà, després d’una satisfacció adequada, amb el perdó.

Conscienciem-nos si obrem el que toca a l’hora que toca. Ens cal viure en comunió i no en excomunió.