EL TREBALL MANUAL DE CADA DIA

De la Regla de sant Benet
Capítol 48,1-9

1 L’ociositat és enemiga de l’ànima, i per això els germans s’han d’ocupar a unes hores determinades en el treball manual i a unes altres també ben determinades en la lectura divina. 2 Així, creiem que ambdues ocupacions poden ser regulades d’aquesta manera: 3 De Pasqua fins al primer d’octubre, al matí, en sortir de prima, han de treballar en allò que calgui, fins a prop de l’hora quarta. 4 Des de l’hora quarta fins a l’hora de celebrar la sexta, que es dediquin a la lectura. 5 Després de sexta, en aixecar-se de taula, que reposin als seus llits amb un silenci absolut, o bé, si algú per ventura vol llegir, que llegeixi per a ell sol de manera que no molesti ningú. 6 S’ha de celebrar la nona més aviat, cap a la mitja hora vuitena, i que tornin a treballar en el que calgui fins a vespres. 7 Si les condicions del lloc o la pobresa exigien que ells mateixos es fessin les collites, que no s’entristeixin, 8 perquè és aleshores que són monjos de debò, quan viuen del treball de les seves mans, com els nostres Pares i els apòstols. 9 Que totes les coses, però, es facin amb moderació pensant en els més febles.

Comentari de l’Abat Rafel Barruè

Son diversos els oficis, son diversos els treballs, però està clar que per sant Benet la vida monàstica ha d’estar ben regulada en les hores del quefer diari.

L’estructura del dia a dia està regulada sobre la base de la pregària, és a dir, de la litúrgia de les Hores. D’aquesta manera santifiquem el dia i santifiquem la nostra vida. Una vegada estructurada totes les hores de pregària comunitària s’ha de regular les hores de treball. Sempre amb la base de les hores de la pregària.

Això, ho tenim que viure així nosaltres i mai per cap excusa podem posar el treball per davant de la pregària comunitària. Perquè no podem arribar tard a la pregària perquè estàvem acabant un treball de teníem entre mans. Quan sona la campana vol dir que hem de deixar el que estàvem fent perquè tenim una cosa més important, la pregària.

En aquest capítol del treball manual hi ha tres frases que destacaria:

1. L’ociositat és enemiga de l’ànima

2. Els germans s’han d’ocupar a unes hores determinades en el treball manual i a unes altres en la lectura divina.

3. Que totes les coses es facin amb moderació pensant en els més febles.

Tot ha d’ésser regulat per a la salvació de les ànimes. I l’experiència de sant Benet ens ha d’ajudar avui en dia a nosaltres a viure la nostra vida quotidiana teixint el camí de l’encontre amb el Senyor.

1. L’ociositat és enemiga de l’anima sempre, perquè t’allunya del centre pel qual has estat format i conformat en la vida monàstica, és a dir, Déu.

Per això, és molt perillós abandonar-se a l’ociositat, pensant en que no fa res que un dia em salti una pregària, total s’està millor al llit, és veritat, cal descansar el suficient. Però, el primer treball del monjo és la pregària en el cor i des del cor. No siguis ociós i no et faràs rebuig de monjo mentider.

Pregària i treball, cada cosa a la seva hora, al seu temps.

2. Els germans s’han d’ocupar a unes hores determinades en el treball manual i a unes altres en la lectura divina. És a dir, hi ha un temps dedicat al treball manual, unes hores ben determinades on la dedicació del monjo en el seu camí cap al cel, passa per el treball. Perquè el treball manual és instrument de salvació també. Tot treball per petit que sigui és una acció de col·laboració en la creació, en l’obra creadora de Déu. Nosaltres som instruments i el nostre treball ben fet, ben fet ens porta a Déu.

També unes hores ben determinades han de ser dedicades a la lectura divina. Perquè la lectura divina és l’aliment necessari per poder treballar el nostre camp interior, per poder regar el nostre cor assedegat. Mai en tindrem prou de lectura divina, si volem endinsar-nos en el coneixement de Déu.

3. Que totes les coses es facin amb moderació pensant en els més febles. La moderació és una bona qualitat que hem de tenir en compte, en el treball i en tantes altres coses en la vida monàstica. La moderació en el treball cal tenir-la present en els més febles, perquè sense quedar-s’hi fora de joc, perquè no hi arriben, puguin igualment fer un treball adient dintre de les seves possibilitats.

En una comunitat hi ha germans molt forts, forts, no tant forts, febles i molt febles, però cadascú ha d’anar treballant per no caure en l’ociositat.