COM S’HAN DE CELEBRAR LES LAUDES ELS DIES D’ENTRE SETMANA

De la Regla de sant Benet
Capítol 13

1 Els dies d’entre setmana, en canvi, l’ofici de laudes se celebrarà així: 2 Que es digui el salm seixanta-sis, sense antífona, una mica lent com el diumenge, a fi que tots hi siguin per al cinquanta, que s’ha de dir amb antífona. 3 Després d’aquest, es diran dos altres salms segons costum, això és: 4 el dilluns, el cinquè i el trenta-cinc; 5 el dimarts, el quaranta-dos i el cinquanta-sis; 6 el dimecres, el seixanta-tres i el seixanta-quatre; 7 el dijous, el vuitanta-set i el vuitanta-nou; 8 el divendres, el setanta-cinc i el noranta-u; 9 i el dissabte, el cent quaranta-dos i el càntic del Deuteronomi, dividit en dos glòries. 10 Els altres dies s’ha de dir un càntic tret dels Profetes, cada dia el seu, segons l’ús de l’Església romana. 11 Després d’això, seguiran els Laudate; en acabat, una lliçó de l’Apòstol, que s’ha de recitar de memòria, el responsori, l’himne, el verset, el càntic dels Evangelis, la lletania, i així s’acaba. 12 Que la celebració de les laudes i de les vespres mai no s’acabi sense que al final el superior digui segons costum l’oració dominical, escoltant-la tots, a causa de les espines de les desavinences que solen néixer, 13 a fi que, invitats pel compromís de la mateixa Oració, per la qual diuen: «perdoneu-nos així com nosaltres perdonem», es purifiquin de semblant defecte. 14 A les altres celebracions, en canvi, que es digui només l’última part de l’Oració de manera que tots responguin: «Ans deslliureu-nos del mal».

Comentari de l'Abat Rafel Barruè
Poblet, 26 d’octubre de 2025

L’esquema de la celebració de les laudes que trobem en la Regla és diferent al que nosaltres fem a Poblet. L’himne nosaltres el col·loquem a l’inici. Però, el que compta és que hem de tenir estructurat cada dia. Cada dia, amb els seus salms, les lliçons, i les antífones corresponents.

L’estructuració de cada dia ens ajuda a pregar, a assaborir els salms, a posar-nos en la ment dintre dels salms de vegades, per adonar-nos del consol, de la súplica, de la joia que amb la nostra pregària davant Déu la nostra ànima es mou, batega el cor amb el cor dels monjos, elevant-la.

Però, també som humans i de vegades tot el fervor de la llum de la pregària pot enfosquir-se.

Per això, sant Benet ens col·loca al final de les laudes i de les vespres l’oració del Senyor. Sigui el superior, sigui la comunitat qui canta el Parenostre, la qüestió és col·locar les paraules de l’oració del Senyor en el nostre fur intern.

Perquè, hem d’adonar-nos de les espines que ens han sortit aquell dia, com el jull que pot sortir en el camp de blat.

La mateixa Oració ens invita: perdoneu-nos així com nosaltres perdonem. L’Oració ens invita a purificar, purificar les espines de les desavinences que solen néixer. La vida del monjo és una vida senzilla, en la que cada dia anem purificant la nostra ànima, per això la nostra suplica al final de la pregària ha de clamar l’alliberació del mal.

De fet el nostre camí en aquesta vida passa per la purificació del mal i fer el bé, per anar assemblant-nos a Crist. Les laudes a l’inici del dia ens ajuden a pacificar-nos per oferir el dia al treball ben fet i a la voluntat de Déu.