De la Regla de sant Benet
Capítol 49 i 48,14-25
14 Els dies de quaresma, des del matí fins a l’hora tercera completa s’han de dedicar a les seves lectures, i fins a l’hora desena completa que treballin en allò que se’ls encomana. 15 En aquests dies de quaresma, que tots rebin un volum de la Bíblia, que han de llegir per ordre i tot sencer; 16 aquests volums s’han de donar al començament de la quaresma. 17 Que sobretot es designin un o dos ancians que facin la ronda del monestir a les hores en què els germans es dediquen a la lectura 18 i vegin si hi ha cap germà peresós que passa l’estona sense fer res o enraonant, i no es dóna a la lectura, i no sols no és de profit per a si mateix, sinó que a més destorba els altres. 19 Si fos trobat algú així -Déu no ho vulgui-, se l’ha de renyar una i dues vegades; 20 si no s’esmenava, que sigui sotmès a la correcció que és de regla, de manera que els altres escarmentin. 21 I que cap germà no s’ajunti a un altre a hores indegudes. 22 El diumenge, que es dediquin tots a la lectura, llevat d’aquells que estan posats en els diversos serveis. 23 Si algú, però, fos tan negligent i peresós que no volgués o no pogués estudiar o llegir, que se li doni alguna feina per a fer, perquè no estigui ociós. 24 Als germans malalts o de salut delicada, se’ls ha d’encomanar una feina o una ocupació tals, que ni estiguin ociosos, ni la feixuguesa del treball els aclapari o els el faci defugir. 25 L’abat ha de tenir en consideració llur feblesa.
Comentari de l’Abat Octavi Vilà
Retreure’ns de tota mena de vicis, donar-nos a l’oració, a la lectura, a la compunció de cor i a l’abstinència; aquest és el programa de sant Benet per la Quaresma del monjo. Quaresma és camí, camí vers la Pasqua i la vida del monjo és també camí cap a la vida eterna; d’aquí que sant Benet ens digui que tota la vida del monjo hauria de respondre a una observança quaresmal, guardant la pròpia vida amb tota la seva puresa, esborrant les negligències dels altres temps. La Quaresma se’ns presenta doncs com una oportunitat, com un moment privilegiat per recuperar el ritme que tal volta hem perdut o recuperar el pas que potser hem alentit o fins i tot, Déu no ho vulgui, hem perdut perquè ens hem aturat.
La nostra vida no és pas un camí de perfecció sinó un camí cap a la perfecció, certs de que mai no serem perfectes perquè un de sol és l’home perfecte, Jesús el Fill de Déu fet home. Nosaltres pecadors mirem d’anar fent en aquest camí, mirem de no caure en excés i d’aixecar-nos tants cops com caiguem i aquest temps de preparació per la Pasqua és un moment oportú per aixecar-nos, espolsar-nos la pols que indefectiblement se’ns va posant a sobre al llarg del camí i seguir endavant. Sant Benet ens proposa uns bons instruments que ens ajudin a aixecar-nos i a treure’ns la pols imposant-nos alguna cosa més, com ara pregàries particulars o abstinència en el menjar i el beure. Aquestes pràctiques tenen sentit si les portem a terme per oferir a Déu alguna cosa, per pròpia voluntat amb el goig de l’Esperit. Sant Benet sap que hi ha riscos, per això afegeix que l’objectiu és esperar la Pasqua amb una joia plena de deler espiritual i defugir la presumpció i la vanagloria. Això mateix ens recorda l’Evangeli segons sant Mateu cada Dimecres de Cendra, comencem la Quaresma escoltant que no hem de dejunar, pregar o fer almoina per ser ben vistos, per ser lloats, sinó fer-ho en el secret; perquè ho fem per oferir-ho al Pare que veu en el secret i Ell sap si la nostra intenció és recte o no ho és tant.
La Quaresma tal volta sigui el moment oportú per ressituar-nos i fer petits gestos, posar-nos objectius modestos però que ens ajudin a caminar amb més diligència cap a la vida eterna, cap a la Pasqua. Per exemple si faig tard sovint a l’Ofici Diví doncs em proposo d’evitar-ho; si hi ha algun Ofici al que no hi assisteixo, miro si realment no puc o si potser amb una mica més d’esforç puc anar-hi. Si parlo on i quan no toca fer-ho com ara a l’oratori, al refetor o després de Completes, intento de posar-hi més atenció i amb l’ajut de la pregària mirar de no caure-hi. Si em sento temptat de fer burla d’aquest o d’aquell altre germà que s’equivoca en la lectura o en el servei a l’altar o a la taula, intento d’evitar-ho i prestar més atenció als meus propis errors que als dels altres. Si em costa prestar atenció a la lectura intento d’aconseguir-ho. Si negligeixo un servei comunitari miro si realment aquesta negligència és justificada o respon més a la meva mandra o al desig d’imposar la meva voluntat a la de Déu. Quan un altre germà em demana alguna cosa o em fa alguna pregunta, miro de no posar-li cara de pomes agres o donar-li una mala resposta. Si soc propens a manifestar el meu disgust o enuig amb gestos o cops, intento de controlar-me. En definitiva recordar el que sant Benet ens diu de no anteposar res al Crist i de veure al Crist en els altres.
No se’ns demanen grans sacrificis, de fer grans gestes; la recerca de la santedat en la vida monàstica és la recerca de la santedat de la porta del costat, en expressió del Papa Francesc. I ara durant aquest temps de Quaresma, en aquest camí cap a la Pasqua és un bon moment, un moment privilegiat, per anar avançant poc a poc, en les coses senzilles, però que tant sovint negligim, oblidant-nos de que qui ha de créixer en nosaltres és el Crist i no pas el nostre ego. No cal que ho fem pas amb violències pròpies d’altres temps i d’altres espiritualitats, però si que ho hem de fer amb convicció, amb l’esperança de que el Senyor ens hi ajudarà. I ens hi pot ajudar si acudim a Ell en la pregària, en la lectura, en la compunció de cor i en l’abstinència, que són les eines pròpies d’aquest temps quaresmal.
I la lectura pren un especial protagonisme cada any en aquest primer diumenge de Quaresma, una festa del llibre creada per sant Benet avant la lettre, molts segles abans de que aquesta tradició arribés al món secular als anys vint del passat segle. La lectura és el mitjà per entrar en contacte directe i personal amb la Paraula de Déu, amb el magisteri de l’Església i el dels Pares, amb tants i tants autors espirituals que partint de llur pròpia experiència de fe ens poden ajudar. Perquè també ells han tingut dificultats, també tots ells han viscut moments durs, han tingut nits fosques i la seva experiència, la seva reflexió ens pot ajudar a nosaltres ara i aquí, per molts segles que hagin passat des de que alguns d’ells ho visquessin tot això. No, la nostra experiència no és nova ni única, sempre serà personal això sense cap mena de dubte, però moltes de les coses que ens passen pel cap, molts dels moments de desencís o de dubte, Déu no ho vulgui, també els han viscut molts altres abans que nosaltres.
En la nostra vida de monjos, de cristians, no és pas tant important el dia a dia, que també ho és, com el balanç final que en puguem fer quan ens presentem davant del Pare. Ens ho deia el Papa Francesc en el seu Missatge per aquesta Quaresma: «En aquest temps de Quaresma, acollir i viure la veritat que es manifestà en Crist significa abans que res deixar-se atrapar per la Paraula de Déu, que l’Església ens transmet de generació en generació. (...) Aquesta veritat és Crist mateix que, assumint plenament la nostra humanitat, es feu camí —exigent però obert a tots— que porta a la plenitud de la vida.»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada