diumenge, 27 de maig de 2018

EL TREBALL MANUAL DE CADA DIA: ELS DIES DE QUARESMA

De la Regla de sant Benet
Capítol 48,10-13

10 Des del primer d’octubre fins al començament de la quaresma, que es dediquin a la lectura fins a l’hora segona completa. 11 A l’hora segona, que se celebri tèrcia, i que fins a l’hora de nona tots treballin en la feina que se’ls encomani. 12 Fet el primer senyal de l’hora de nona, que plegui cadascú de la seva feina, i estiguin a punt per a quan soni el segon senyal. 13 Després de l’àpat es dedicaran a les seves lectures o als salms.

Comentari de l’Abat Octavi Vilà

Lectura, pregària i treball; no es pot dir tant en tants pocs versets; sant Benet resumeix aquí ras i curt els tres punts centrals de la vida del monjo: Un horari senzill, adaptat a cada època de l’any, que té per eix, per pal de paller, la Paraula de Déu i la pregària, que precedeix i conclou els temps de treball. Sant Benet mostra una gran preocupació perquè la nostra jornada estigui ocupada en tot moment i així la nostra vida segueixi una pauta reglada, perquè és el mateix sant Benet que ens diu que l’ociositat és enemiga de l’ànima o que dona lloc a que neixi la murmuració, el gran mal de la vida comunitària. Un temps pel treball, un temps per la pregària, un temps per la lectura; vol garantir així sant Benet a cada activitat el temps necessari i s’esforça per guardar un equilibri i assegurar un bon ritme de la jornada, dedicant tota la nostra atenció a cada cosa quan toca. D’aquí que sigui tant important viure la totalitat del pla per cada dia que ens proposa sant Benet, perquè si n’oblidem o en negligim alguna part correm el risc de perdre-ho tot.

Dedicar tres hores a la lectio a l’hivern venia donat per les condicions de l’estació; però fixem-nos-hi que quan sant Benet situa el contacte amb la Paraula a primera hora del matí això continua tenint avui un sentit, aquesta hora és un temps propici en el qual tenim una disposició favorable per la lectura. Com també les pregàries distribuïdes al llarg de la jornada omplen de sentit els temps dedicats al treball. Per sant Benet no tindria sentit escurçar-les, reduir-les perquè acompanyen el transcórrer del dia, són com el so d’un rellotge que van marcant, santificant, el decurs de la jornada; una idea a tenir present.

Observem també la importància de seguir atentament el que ens mana la campana, la veu de Déu com se l’ha definida a vegades. En sentir-la cal deixar el que estem fent per estar a punt per fer el següent que toca; sense retards, sense caure en la temptació de seguir una estona més i això si que ens costa, perquè sempre trobaríem alguna excusa per acabar el que tenim entre mans. Sant Benet ho sap prou bé, per això ens demana la disciplina d’obeir el toc de campana. Per sant Benet no podem estar mai desvagats, no podem tampoc tenir el treball simplement com un mitjà ascètic, d’ocupació del temps o d’entreteniment; el treball dels monjos ha de ser productiu, ha de donar fruits; que tots treballin a la feina que se’ls encomani, ens diu la Regla. Certament en la nostra societat pot costar que el treball d’una comunitat monàstica sigui competitiu en el mercat, perquè cal una especialització, acomplir un seguit de normatives, realitzar uns productes que donin un cert marge de benefici i tot plegat sense deixar de ser monjos, és a dir amb una jornada limitada, acotada en quan a temps perquè mai hem d’obviar la pregària i la lectura, sempre han de tenir prioritat. Aquest tema del treball ja el va tractar a la carta de visita l’Abat General i és un tema que ens caldrà afrontar en els propers mesos amb rigor, tant pel valor monàstic del treball, és a dir perquè forma un dels tres pilars essencials de la nostra vida, com perquè depenem en excés dels ingressos pel turisme i aquests estan sotmesos a oscil·lacions i mai prou garantits del tot; diguem que és un monocultiu i que dependre d’un sol tipus d’activitat pot ser arriscat amb excés. Per iniciar alguna altra activitat cal parlar-ho en comunitat, estudiar bé les possibilitats i prendre una decisió entre tots, amb el mínim de riscos; certament tot un repte però ineludible en els propers mesos.

No gens menys important és el paper que sant Benet dona en aquest text a la lectura; la nostra societat està saturada d’informació, però no és informar-nos el que la Regla ens demana sinó formar-nos; una lectura pausada, meditada, tranquil·la. En primer lloc de la Paraula de Déu, en la lectio divina; però també al refetor, a la col·lació i en la lectura privada dels pares o d’autors espirituals. La lectio divina com a contacte amb l’Escriptura és un valor afegit destacat pel Concili Vaticà II. La Bíblia és i ha de ser el llibre per excel·lència que centri el nostre interès, el de tot cristià. L’Escriptura la podem experimentar cada dia com la paraula viva de Déu. Dins d’ella destaca la gran importància de la salmòdia, tanmateix en un temps, el de sant Benet, en que calia memoritzar el salteri. Deia el Papa Benet que els Salms són el «que la tradició bíblica dóna al poble dels creients perquè es converteixi en la seva oració, en la nostra oració, en la nostra manera de dirigir-nos a Déu i de relacionar-nos amb ell. En ells hi ha l’expressió de tota l’experiència humana amb les seves múltiples facetes, i tota la gamma dels sentiments que acompanyen l’existència de l’home. S’hi entrellacen i expressen alegria i sofriment, desig de Déu i percepció de la pròpia indignitat, felicitat i sentit d’abandó, confiança en Déu i dolorosa solitud, plenitud de vida i por a morir. Tota la realitat del creient conflueix en els Salms, que el poble d’Israel primer i l’Església després van assumir com a mediació privilegiada de la relació amb l’únic Déu i resposta adequada a la seva revelació en la història. En tant que oracions, els Salms són manifestacions de l’esperit i de la fe, en les quals tots ens podem reconèixer i en les quals es comunica l’experiència de particular proximitat a Déu a la que estan cridats tots els homes. I tota la complexitat de l’existència humana es concentra en la complexitat de les diferents formes literàries dels diversos Salms: himnes, lamentacions, súpliques individuals i col·lectives, cants d’acció de gràcies, salms penitencials i altres gèneres que es poden trobar en aquestes composicions poètiques.»

En uns breus versets sant Benet fa tot un repàs dels punts fonamentals de la nostra vida de monjos: pregària, treball, Paraula, obeir la campana, prioritzar els salms. Tinguem-ho sempre present per revisar la nostra vida diària.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada